Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Aquesta setmana hem hagut de viure malauradament un altre fet veritablement lamentable que segueix la persecució implacable dels estaments d’Espanya contra la llengua catalana. De nou, rep la llengua de la terra a causa de la demanda de cinc famílies que exigeixen l’escolartizació en castellà dels seus fills. No ho fan amb cap criteri acadèmic, sinó amb el criteri d’arraconar, mitjançant la llei al seu servei, la seua, la llengua de la terra que els ha acollit. És un fet luctuós, gravíssim, repugnant. Les famíliles en qüestió mereixen el meu menyspreu i el rebuig ciutadà, ja que els mou la minorització d’una llengua i una cultura únicament.
La persecució lingüística que aplica el pepé és implacable, obsessiva i irracional. S’inventen una llengua per a la parla de la Franja de ponent. Els grans Moncada i Lombarte escrivien en Lapao per designi legal del pepé anys després de la seua mort. A Mequinensa i a Pena-roja el lapao és la llengua ciutadana segons aquest partit genocida i anticultural. A les Balears i Pitiüses la imposició de la llei contra el català ha superat tots els límits i ha rebut un fortíssim rebuig de la comunitat educativa, fins i tot de molts càrrecs electes de l’esmentat partit genocida. Al País Valencià la mateixa formació ultraespanyola pretén liquidar més d’un centenar de línies en català al sistema educatiu públic. El fet que més de 80000 famílies demanin l’escolarització dels seus fills i de les seues filles amb la llengua d’Ausiàs, la que narrava el Tirant, no té cap mena d’importància. Cinc famílies anticatalanes sí que la tenen!
Aquest és el criteri únic d’un estat monolingües com és Espanya.
Afortunadament el català és la llengua sense estat més parlada d’Europa, la que té una literatura més pròspera que l’apropa a les grans llengües europees, i la que compta amb una més alta fidelitat lingüística dels seus parlants. El sistema educatiu d’immersió s’ha implantat sense cap problema arreu dels Països Catalans, amb una immensa majoria ciutadana que no l’ha rebutjat. L’infinita majoria de castellanoparlants, també arreu de tots els territoris, ha acceptat el català com a llengua vehicular.
Cinc famílies ultraespanyoles, uns quants autoanomenats intel·lectuals que porten l’autoodi als gens, i un govern genocida culturalment fan soroll, però no tenen cap suport ciutadà majoritari, ni de lluny.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!