Emigdi Subirats i Sebastià

La persecució contra el català per part dels governs peperos de les administracions autonòmiques del País Valencià i de les illes Balears són el retrat d’un tarannà. Resulta paradoxal i inaudit que un estat consideri enemiga una llengua, i l’espanyol l’ha considerada històricament. No importa que el català sigui la llengua sense estat més parlada d’Europa, prova inequívoca d’una fidelitat ciutadana arreu de les comarques  i ciutats, fins i tot en aquelles on té una situació més complicada; tampoc que la literatura catalana compti amb noms d’ors des d’època medieval, que la situa molt per damunt de la majoria de literatures europees i d’idiomes amb més parlants, ni que a internet es trobi entre les deu més usades. La literatura catalana és, justament, el reflex del país, amb les seues grandeses i les seues contradicions. Comptem amb molts bons novel·listes i poetes, així com amb grans lingüistes que converteixen el català en una de les llengües més cohesionades del món.
L’odi contra el català per part d’Espanya és perpetu, i l’arriben a considerar com un perill d’estat. El trossejament del nom de la parla és fruit directament proporcional d’aquest odi implacable contra la llengua que enraonen diàriament 8 milions de parlants. La ridiculesa que suposa anomenar aragonès oriental a la parla de la Franja de ponent no és un fet casual,és la continuació d’una paranoia incessant que s’adoba des de l’espanyolisme i de la qual el pepé s’engreixa.
El govern espanyol pepero vol blindar per llei els concerts a les escoles sexistes de l’Opus. Aquesta és una nova prioritat! Malauradament a la LEC s’incloïa aquest concert. Aprovada pel tripartit i per CiU, comptava amb aquest apartat incongrüent. ICV se’n va desmarcar i la va criticar fortament i molt encertadament. ERC va fer molt malament d’aprovar-la sota aquestes condicions i no desmarcar-se dels psoecialistes. Justament CiU va ser qui va presionar perquè s’aprovessin aquesta mena de concerts amb les escoles d’elit, made in Duran i Lleida. El cinisme actual del govern català al respecte és impressionant, és amagar el cap sota l’ala cosa ja massa habitual en els seus quefers polítics.
L’escola pública està tocada, mentre que el català va fent-se camí com pot. Compta amb un suport inconmensurable del professorat, que aconsegueixen dia a dia el menut miracle de difondre el català entre l’alumnat en comarques on la nostra llengua està en una situació molt delicada. La seua fermesa ve contrastada per l’odi de la política espanyolista. El govern balear no n’ha tingut prou en deixar el català en una situació residual en l’àmbit escolar i del funcionariat, sinó que fins i tot pretén prohibir els llaços escolars que formen part del paisatge dels instituts i les escoles d’arreu de les illes en protesta contra aquesta nova persecució contra la llengua de la terra. Faran de nou una llei prohibitiva on imperarà la censura per motius identitaris. És el nacionalisme més excloent i barroer… l’espanyol.
CiU tria uns aliats que Déu n’hi do! La geometria variable porta a aliances amb el dimoni, i és que el pepé és Satanàs quant a la seua tasca implacable per matar la catalanitat.