Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
París va tornar a ser diumenge passat una ciutat veritablement màgica per al barcelonisme, que ens va permetre rememorar els feliços moments del 2006 amb la 2a champions de l’equip de futbol, aconseguida per uns formidables jugadors que dirigia Franz Rijkaard. amb la màgia d’Eto’o i Ronaldinho i amb resolució final de Belletti. Aquest cop l’equip de bàsket es proclamava brillantment campió de la Final four. Va ser un partit extraordinari dels nostres jugadors, dirigits magistralment per Joan Carles Navarro i Ricky Rubio. L’esport català, mitjançant un equip amb mols jugadors de la terra, es tornava a coronar dalt de tot. És el triomf d’aquest model qua ha implantat el president Laporta durant el seu brillantíssim mandat, el model de club que ens ha portat a fer el cim!
Quant al bàsket, no és diferent del del futbol. El planter dóna els seus fruits, es parla més català que mai al vestidor., hi ha compromís total.. S’han incorporat figures de gran vàlua. S’han construït uns equips guanyadors, basats en la qualitat i el compromís. No són paraules retòriques i boniques, és la feliç realitat.
Diumenge davant la lliçó de bàsket en blau i grana, vaig rememorar molts episodis de joventut. Sóc de la generació que va viure intensament un període important per al Barça de bàsket, amb jugadors emblemàtics com: Epi, Solozábal, Sibilio, Norris o Jiménez. Ells van estar a tocar del cim. a principis dels anys 1990. S’ho mereixien, també per qualitat i per compromís. Ens va barrar el pas aquell formidable equip croata, que va usar noms diversos i complicats, entre els quals el de Yugoplastika. Ells es van merèixer com ningú tocar la glòria!!!
I ara encara queden molts reptes per acabar la temporada. Es poden fer coses molt grans i passar a la història com un altre any out of this world. La lliga de futbol està a tocar, tot i que mai no direm blat… Els números que s’han fet superen tots els rècords. La de bàsket també pot caure, així com queda la final four d’handbol que ens faria moltíssima il·lusió, i la lliga d’hoquei patins, enguany més complicada del que ens tenen acostumats. Esperances i l·lusions, moltes!!! La trajectòria i la imatge del club són veritablement inigualables.
En canvi, tot aquest èxit es vol difondre des de determinats mitjans de comunicació corrossius om si s’hagués aconseguit: malgrat el president. Tot un exèrcit de periodistes té l’ordre de vendre aquesta idea. No tenen memòria històrica, no els importa, obeeixen consignes de poders polítics i econòmics. Laporta sobra ideològicament, no és de l’stablishment, dels políticament correctes, i s’ha d’aigualir tot el seu èxit i tot el canvi magestuós que ha experimentat el Barça durant el seu mandat. Pedrera fructífera i exemplar, el nom d’Unicef, lluita implacable contra els violents, un títol darrera un altre, recuperació social i econòmica… Res no els atura. Hi ha partits poderosos del país que es volen apoderar del Barça. Ara bé, aquests no fan política!!! Alguns precandidats a les eleccions blaugrana tenen carnet de partit, i segueixen estratègia. No han paït els èxits blaugranes de l’era Laporta, més bé han patit veient els triomfs. Després els havien d’anar aigualint. També periodistes. Els d’un rotatiu degà i esportiu (o polític) barceloní pateixen d’allò més amb les victòries blaugranes, la qual cosa els força a escriure un promig de 3 articles diaris contra Laporta.
El Barça és el més gran i del seu pastís volen menjar els partits poderosos. Navarro, Rubio, Basile… dirigits per Creus i Pasqual (model futbol, model Barça…) … presidits per Laporta… èxit incomparable. Alguns no ho paeixen…
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
tot molt bé, però el que hauríem de posar-nos d’acord, encara que sigui per propi rigor “intel·lectual” és amb considerar que, com és obvi i natural, no tots els que critiquen a Laporta ho fan pensant amb el seu ideari polític ( si és que en té ) o el seu independentisme. És possible que algú critique Laporta per com és, pel que fa o perquè li done la gana? Que al Madrid, per exemple, no hi ha critiques salvatges, injustes, inclús interessades, i que no tenen a veure amb la política, ( Pelegrini, Guti, els successius presidents etc. ) i més aviat per raons d’interes empresarial?
I alguns, per què no? perque ho creuen aixi i punt.
És tant rigorós dir que tots els que critiquen Laporta ho fan per raons polítiques com dir que els que l’alaven/u és també per aquestes mateixes raons. És qüestió de lògica.
I home, siguem una mica objectius, la informació que va treure El Pais el diumenge sobre les relacions del Barça amb la dictadura de Uzbekistan podem considerar que és també de les interessades i per a fer mal, però, es certa? Ho sento, Emigdi, però tu que sempre treus el tema d’UNICEF ( que no ho fas interessadament ), hauries d’indignar-te amb el que ens explica Jhon Carlin al diari: “El Barça l’únic equip estranger que té vincles comercials amb l’entitat esportiva de la filla del dictador” “Uzbekistan ingressa mil milions €/any per vendre el coto que recol·lecten un exercit de xiquets malnodrits” . Laporta és tant artífex de les relacions amb UNICEF com les de Uzbekistan de qui l’ex-ambaixador de la Gran Bretanya va dir ” Estic horroritzat, és com estar associat amb Hitler”. Pos bé, aquest també és Laporta. Agrade o no que és digui, aixo, ni Nuñez ni Gaspar ( tant dolents ells ) no es van atrevir a tant. Ara no si val que em surtis en que Espanya, sense anar molt lluny, ven armamaent, manté relacions amb Cuba i altres dictadures i el que vulguis. Jo parlo del Barça i Laporta.
Per a mi Laporta és un xitxarel·lo, sigui catala, catalanista o independentista, i crec que son molts els que a hores d’ara pensen el mateix, incluit-hi molts dirigents d’ERC i Convergència. Ja sé que és podrà dir que aquests també ho fan per interes polític i per desprestigiar-lo; pero clar, no és menys cert que, per molt menys, la política s’ha carregat molts dirigents.
O potser els motius de tot plegat ( les relacions ) els hem de buscar amb la imatge de la filla del dictador del pais en qüestió? Si és aixi………tenim dos problemes.