Emigdi Subirats i Sebastià

No hi ha dubte que la cirereta que ha coronat aquest intens any literari personal ha estat el XXXVII premi Rafael Sari de narrativa que vaig rebre al mes de setembre per l’obra La més dolça i sublim, atorgat per l’Obra Cultural de l’Alguer. He de dir que em va fer una particular il·lusió per l’estima que tinc al país català de Sardenya, però també pel que suposava quant a homenatge a la figura de Mn. Francesc Manunta (L’Alguer 1928-1995), un dels grans poetes de les lletres alguereses i amant de la catalanitat. Era el segon any consecutiu ja que anteriorment m’havien premiat la narració Ramon Clavellet, en el qual feia la glossa del poeta de la 2a renaixença algueresa Antoni Ciuffo mitjançant l’ús del seu pseudònim literari.
No vaig poder assistir a l’acte de lliurament a causa de les restriccions de la pandèmia, la qual havia de tenir lloc durant la Diada de Sant Miquel el 28 de setembre, però va haver de ser ajornada un mes. Li van lliurar en nom meu a l’amic Antoni Canu, un veterà poeta que està realitzant una notable carrera poètica i ha esdevingut una mena de veu de l’Alguer en el marc de la poètica catalana contemporània.
Nogensmenys, l’Alguer ha format part implícita del meu anhel literari a part del guardó. Justament estic treballant en l’edició d’un llibre que vull titular Dara banda da punent, en el qual voldria incloure textos en gèneres diversos, tots amb clara referència a la Barçaruneta. Concretament: el diari de viatge de 2018 i 2019, titulats Per una suite algueresa i Suitat mia, respectivament; les dos narracions guanyadores del Rafael Sari; poemes i haikus dedicats a la ciutat; i crítiques literàries i culturals. Espero que pugui veure la llum abans de l’estiu de 2021.
A més, estic al bell mig de la redacció de la biografia d’Antoni Canu (Ocier, 1929), la qual esdevindrà la desena de la meua producció, després de les dedicades a l’escultor Emili Bonet (2007), l’intel·lectual catalanista Joan Cid i Mulet (2007), el poeta Roc Llop i Convalia (2009), el poeta Gerard Vergés (2012), el ceramista Joan Panisello (2014), la novel·lista Francesca Aliern (2017), l’apotecari il·lustrat Antoni Añón (2020), i dos d’inèdites sobre el scholar suís Curt Wittlin i el pintor impressionista Francesc Llop i Marqués (obra guanyadora de l’Enric Bayerri de 2015).
Last but not least, l’amic, mestre i cantautor alguerès Antonello Colledanchisse ha musicat el meu poema de felicitació del Nadal d’una manera esplèndida, tot un goig!

S’enlairen senyeres al vent,
Uns estels roigs ens guien,
Les il·lusions i els anhels
L’horitzó lliure somniat.
Canta la vida, el so del rossinyol.
Uns càntics feliços ressonaran.
El nostre món, la nostra nit
el nostre infinit desig de llibertat.
El nostre sol, el nostre delit,
la nostra infinita cursa per la felicitat.
Verd paisatge, somriure d’infant,
La lluita és vida, la lluita és la clau.
Tot l’any, també a Nadal.

https://www.facebook.com/emigdi.subirats/videos/10159026704345295

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!