Destins,
de Joan Cid i Mulet
Dues coses criden l?atenció al lector dels nostres dies:
l?estil del llibre i el document històric que representa.
El seu estil ens recorda a cada línia que l?autor és un
poeta, i els sentiments que ens fa arribar són el testimoni dels espantosos
dies que va viure, en primera persona, a finals de la guerra civil; i no podem
quedar-ne al marge.
La novel·la narra la història de
l?Hipòlit i dels seus amics Xurri, Aureli, Ernest i Vidalet, soldats de
l?exèrcit republicà, els últims moments de la guerra civil i els primers de
l?exili. Durant aquests dies, els protagonistes van perdent la fe en els seus ideals
sota el pes del desastre de la guerra: (p. 60) "Àdhuc l?Hipòlit,que en un temps encara no massa llunyà, arribava
al front posseït d?una flameta d?ideal, ara que ha vist que la guerra s?allarga
i que els pobles són destruïts, els camps arrasats i els homes convertits en
salvatges, com a desferres humanes, inútils i miserables avui i demà, comença a
sentir els efectes d?una fatiga patriòtica per tanta visió apocalíptica, i
encara que no ho digui, justifica i comparteix la desesperació d?en Xurri?.
Quan els milers de persones travessen la frontera de
França per a endinsar-se a l?exili, cauen en la desesperança, víctimes d?una
derrota física i emocional: (p.86) ??el
gest de sorpresa, de desil·lusió, de desencís, amb què tota aquesta dissortada
multitud ha rebut el començ de l?exili, ha mancat, però, d?un autèntic
sentiment de revolta, perquè ni forces han tingut per a exterioritzar-lo.
Tothom ha acceptat el nou estat de coses amb una minsa resignació??
Cal tenir en compte que Joan Cid i Mulet va escriure la
novel.la poc després d?acabada la guerra, l?any 1941, quan encara es trobava a
l?exili de França. En aquells moments, les esperances del futur del país que ha
deixat enrere no són bones: (p. 102) ?L?enyor
ens cega, als uns (els perdedors de la guerra). L?orgull tornarà cecs els altres (els guanyadors). I mentrestant, el país, ensorrat pels
egoistes i pels superbs anirà decandint-se sense afanys, incrèdul i recelós.?
(p. 92) ??la guerra civil que acabem de
viure és, de totes les guerres que ha viscut el nostre país, la més inhumana i
la més cruel de totes! Us imagineu
vosaltres els odis, la rancúnia, l?esperit de venjança que hem creat entre tots
plegats! Dubto que la nostra
generació i la generació que ens segueixi puguin regenerar-se en les aigües del
perdó i de l?oblit!?.
Tot i haver militat al bàndol republicà, l?espant de la
guerra que encara té tan viu no el cega, i quan el fàcil hauria estat expressar
sentiments d?odi i rancúnia, l?autor ens mostra el seu talant conciliador, i
sap reconèixer que els errors han estat mutus: (p. 93) ?Tant ells com nosaltres hem comès barbaritats! La supressió de l?home per l?home ha estat la consigna
brutal i salvatge! Ni ells ni nosaltres ens hem recordat que tots som germans i
ens hem tarctat pitjor que a enemics! Ells han vençut; hem perdut nosaltres! I entre vencedor i vençuts, hi hem interposat un abisme
tan profund que a l?endemà de la pau, recomençaríem una baralla que no ens ha
servit d?escarment. És per això que us dic que som incorregibles!?.
Destins ens recorda que la
guerra només porta follia i desesperació, i una tasca molt llarga de llepar
ferides. Cal no oblidar-ho. Per això, afegint-se als actes del centenari de
Joan Cid i Mulet, el Club de Lectura de Tortosa comentarà aquesta novel·la
durant el 2007. Per a participar en el Club de Lectura es pot sol·licitar
informació al correu electrònic clubdelectura@tortosa.altanet.org
o a la Biblioteca Marcel·lí Domingo.
Jesús M. Tibau
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!