CENT ANYS D?ARTUR BLADÉ
2 de març de 2007, un jorn ben especial culturalment parlant
donat que es compleixen cent anys del naixement d?Artur Bladé i Desumvila,
personatge que ens prenem el luxe de definir en un sol mot: escriptor. Enguany és,
indubtablement, el gran any de la literatura ebrenca de l?exili i, avui, per
suposat, un dia a commemorar i assaborir el seu especial significat. El Comitè
organitzador del centenari de l?autor benissanetà ha preparat aquesta emotiva
jornada amb veritable excel·lència, la qual ha estat concebuda com a l?eix
central d?un any vertaderament històric: nodrit amb actes culturals i
literaris de tota mena que han de
dignificar a la vegada la immensa figura d?un literat mític de la riba baixa de
l?Ebre i d?un dels grans memorialistes de la literatura nacional.
Quant al centenari, no és cap exageració
afirmar que no li manca absolutament
res. Faig palesa, doncs, la meva satisfacció personal i orgull ebrenc per la
feina extraordinària que han capitanejat
els companys de l?Associació Cultural Bladé i Desumvila, els quals han
aconseguit fer muntar a bord molts mariners il·lusionats que han fet arribar el
timó a ports insospitats.
L?edició de la seva Obra completa, a
càrrec de Cossetània Edicions, és la perla de la corona de l?any de la centúria
de Bladé. De ben segur que aquesta obra ha d?apropar a moltes llars el seu
ideari literari, marcat bàsicament pels anys d?exili que l?apartaren del seu
món idíl·lic vora l?Ebre, el qual ja mai no va poder recuperar quan va retornar
a Catalunya el 1961. Una excel·lent exposició (retrat acurat de vida i obra),
un curs acadèmic, diverses jornades d?estudi, una revista monogràfica,
programes de ràdio i televisió, actuaran com a eines imprescindibles per a
enlairar definitivament la figura d?un gran veu de l?Ebre.
El meu Bladé particular passa per
Benissanet, un poble que va entrar el 1954, amb una edició mexicana, per la
porta gran a la mítica de la literatura catalana. Les imatges d?aquell poble
balconer que ens retrata un narrador ben carregat de sentiments, de les sènies
on els joves anaven a festejar, de les benissanetanes que es mudaven com les
qui més per a arribar ben maques a les Festes Majors de pobles veïns com
Ginestar. Vaig descobrir el gran retratista de la vida rural del seu poble
natal i de la seva estimada Ribera d?Ebre, la qual l?inspira records
d?infantesa que li marquen profundament totes les seves petjades futures. En un
altre àmbit, conservo igualment
l?impacte de les narracions crues d?un llibre fonamental, l?Exiliada,
imprescindible per entendre veritablement la tragèdia col·lectiva que varen
sofrir milers de catalans als quals se?ls va arrabassar tot, fins i tot la
pròpia identitat.
Hem de situar Artur Bladé i Desumvila com
a part intrínseca d?un trio mític de
narradors de l?Ebre, conjuntament amb el mequinensà Jesús Moncada i el rapitenc
Sebastià Juan Arbó. Tots tres ens fan saber magistralment les vivències
personals a través de les imatges emotives o destructores que els ha deixat el
vell Íber quan ja està en vies d?apropar-se a la mar.
El Benissanet d?infant, la Tortosa
republicana, el Montpeller dels intel·lectuals desterrats, la Ciutat de Mèxic
de la flor i la nata de la intel·lectual catalana foragitada, la Tarragona de
la transició que es va engolir tantes esperances de la catalanitat, i la Barcelona desnacionalitzada pel suposat
progressisme imperant, varen configurar el seu univers personal, que va quedar
plasmat amb tinta daurada en llibres inoblidables i imprescindibles per a la
cultura catalana. Com inoblidable ha de ser aquest centenari al qual li
desitgem uns llargs èxits.
Emigdi Subirats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!