Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Ladislao Kubala és el gran mite del barcelonisme dels anys 1950. Un d’aquells noms d’or del futbol mundial, al costat de Pelé, Beckembauer, Platiní, Van Basten o Cruyff, als quals s’incorporarà en uns anys el nom de Leo Messi. Serrat va dedicar-li una cançó emotiva que val la pena llegir i escoltar, una de les lletres que m’agrada recitar de memòria. Ací teniu la lletra, amb uns versos veritablement il·lustratius, i després un video de l’IES Sentmenat que repassa la història del Barça amb la figura del mític jugador hongarès com a eix central. Avui toca Barça… i és que és tan gran el que està passant!!!
www.quedeletras.com/…cancion–kubala…/joan-manuel-serrat-kubala.html –
http://www.youtube.com/watch?v=EQ78PRMFDoM
En Pelé era en Pelé
i Maradona un i prou.
Di Stéfano era un pou
de picardia.
Honor i glòria als qui
han fet que brilli el sol
del nostre futbol
de cada dia.
Tots tenen els seus mèrits;
lo seu a cadascú,
però per mi ningú
com en Kubala.
Es prega al respectable silenci,
que pels qui no l’han gaudit
en faré cinc cèntims:
La para amb el cap,
l’abaixa amb el pit,
l’adorm amb l’esquerra,
travessa el mig camp
amb l’esfèrica
enganxada a la bota,
se’n va del volant
i entra en l’àrea gran
rifant la pilota,
l’amaga amb el cos,
empenta amb el cul
i se’n surt d’esperó.
Es pixa al central
amb un teva meva
amb dedicatòria
i la toca just
per posa-la en el
camí de la glòria.
Visca el coneixement
i l’alegria del joc
adornada amb un toc
de fantasia.
Futbol en colors,
bocada de “gourmet”,
punta de ganxet,
canyella fina.
Permeteu-me glossar
la glòria d’aquests fets
com ho feien els grecs
uns anys enrera
amb la joia de qui
ha jugat al seu costat
i du el seu retrat
a la cartera.
La para amb el cap,
l’abaixa amb el pit,
l’adorm amb l’esquerra.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
en un moment d’èxtasi blaugrana, és digne recordar velles glòries
(si us plau, demaneu a Vilaweb que canviïn el mètode de codi de comprovació; sovint he d’escriure’l 2 o 3 vegades i m’altera els nervis)
Veus! 2n intent de deixar el comentari
3r intent!!!!!!!!!!!!!
Jo al Kubala no el vaig veure jugar. M’han arribat tots els comentaris i cròniques periodístiques que, efectivament, l’han convertit en un mite.
Ara bé, qui és el líder, l’artífex del Barça triomfant actual? Guardiola? Laporta? Laporta té el mèrit d’haver confiat en el Pep, un entrenador que començava i no en tenia gaire experiència. Molts van criticar aquesta eleccó i ara veiem que l’aposta va ser un èxit clamorós. Laporta tindrà molts defectes, però la veritat és que sap triar bé els entrenadors. Els dos que ha escollit han fet una feina fantàstica. I el Pep? El noi de Santpedor ha fascinat tothom. La seua elegància, la seua filosofia, el seu treball ha estat d’un rigor, d’una dedicació que ens ha robat el cor a tots. Un entrenador que parla quatre llengües, humil, que mai no perd els papers, que sedueix tothom, i que sap motivar els jugadors per tal que ho donen tot al camp, és un luxe que els catalans sabem valorar. El Pep, si continua aquest camí, que va iniciar el 2008, porta camí de convertir-se en un mite. Un mite de la mateixa alçada que el Kubala.
Tenia una botiga de comestibles i s’assemblava al veritable Laszlo. Imagina’t si n’havia de ser, de popular, l’astre blaugrana.