Emigdi Subirats i Sebastià

Dilluns passat, el programa Caçadors de Paraules de TV3 va ser especialment simpàtic per a la gent de l’Ebre. Roger de Gràcia ens va oferir un programa divertit baixant pel riu des de Mequinensa fins a la desembocadura.
Normalment deixo els temes lingüístics per als filòlegs que són qui n’entenen. Tot i això, avui voldria dedicar unes ratlles al nostre català ebrenc. La nostra pronunciació ens porta a dir paraules com: astudiar, aspàrrec, anciam, aspinacs, i la nefasta "aspanya". També a diftongacions de l’estil: cuartina, auliva, auberginya, aurella. Un pebrot és un primentó i el bitxo a casa nostra es diu pesteta. al maó li diem tabot, al porc tossino, i al gall d’indi, tito. El conte dels tres porquets els meus fills el coneixen com "els tres tossinets". Jo a les bótes d’aigua els dic un nom especial, "katayusques", tothom em corregeix i diuen "katiuskes". Em va fer gràcia veure tot el paisatge ebrenc, carregat "d’oliverals" i "tarongerals". Recordo quan era petit i anàvem amb els amics a "fallar", matar "moixons" amb pales pel mig dels tarongerars. El mateix verb fallar, però amb o, té el mateix significat i el mateix gust que a la resta de la nació catalana. A casa meva encara conservo un rafal, l’habitació del matxo que hi havia al costat de totes les masies. La meva mare encara parla d’anar a "costura", anar a cole que diuen els meus fills. Aquest estiu a l’Alguer es va obrir una llar d’infants que es deia "La costura", la qual cosa demostra la interconnexió de conceptes entre territoris de llengua catalana.
Al wàter se li deia "comú" o "comuna", a mi encara m’agrada usar aquests mots. Com em plau escoltar la pronuncia final dels mots premit, col·legit, apit. Al meu poble ja un pou històric petit que sempre li hem dit "povet" enlloc de pouet, el mateix passa amb mots com "poval" equivalent a poal o galleda.
Fa uns anys el grup de Grallers de Campredó vàrem gravar un disc amb 20 colles ebrenques més que portava de nom "REcapte de sons". Recapte és escudella, a altres llocs de la Terra alta li diuen "olla barrejada".
Seguiríem parlant de paraules i paraules ebrenques que enriqueixen el català: llanguanissa (no és xorís com a Vent del Pla, és salsitxa llarga), fato (qualsevol producte), tataraiaio (besbesavi).
M’encanta ser ebrenc i parlar ebrenc. Forma part de la nostra manera de ser i comportar-nos. Aposto igualment per un català estandard i m’allunyo de qualsevol intent secessionista lingüístic. El català ha de ser una llengua forta i no la podem escriure tal com volem. Cal una regularització clara i concisa, i sobretot cal evitar regionalismes i localismes estèrils, que estan debilitant i ridiculitzant la llengua.