Emigdi Subirats i Sebastià

I el Barça ens ha tornat a fer molt feliços i felices… Després d’una gran victòria com la d’ahir, altament esperada, sabeu els lectors del bloc que acostumo a tenir paraules de record pels barcelonistes que més m’estimo. He viscut sempre en un ambient altament culé, tant per part de la família, de companys de colla o laborals. I en un poble extremadament barcelonista, Campredó. Ara a l’institut Benaprès de Sitges, molts professors i alumnes viuen el Barça igualment amb gran estima i passió.
La gran família barcelonista estem d’enhorabona màxima. Durant els darrers mesos hem anat escrivint molts cops sobre aquest model de Barça que enamora. La gent del planter ens ha fet encara més grans. Un president independentista, que sap el que vol, ha fet que el Barça incorpori copes i més copes al seu palmarès. Un entrenador  mestre, amb elegància, nivell cultural i educació, és l’emblema del futbol mundial. Tot això ho hem repetit mil cops. El més important és que hi ha equip per a anys. Messi és el millor jugador del món. Piqué s’ha consolidat com el Piquembauer que tots  anhelàvem. A Valdés no li fa ombra cap altre porter actualment enlloc. Pedro ha estat el gran descobriment futbolístic de l’any a Europa. Bojan s’ha consolidat definitivament, cosa que ens satisfà moltíssim. Xavi és el millor en la seua posició. Puyol guanya amb l’edat. Touré té la força de 10 bous. I continuaríem escrivint frases d’aquesta mena, que ens omplen d’orgull.
La nit d’ahir va omplir de blaugrana i de catalanitat els carrers de totes les ciutats i pobles del país. Catalunya sencera va esclatar de festa. Avui a l’institut, els somriures ompliran els passadissos i les aules. Parlarem del Barça, treurem pit, farem pronòstics per a un futur que veiem de color de rosa.
I és que el Barça és campió de lliga! N’he viscut 12, de campionats guanyats pel nostre estimat equip. Recordo encara la de 1974, quan era un xiquet de 6 anys. Estava a Irún amb els meus pares, de camí cap a França, on  treballaven com a temporers de la remolatxa del sucre a la petita població de Soissy Sûr école, a la regió parisenca. Una temporada dolça per al record, durant la qual cinc cops plorà la Cibeles. El 1985-86 l’equip que dirigia Venables va ser l’amo i senyor d’una temporada recordada pel Urruti t’estimo de Joaquim M. Puyal precisament a l’antic estadi de Zorrilla, on ens proclamàrem campions. El Dream team en sumà quatre, amb el regust magnífic de Tenerife tothora. Inoblidable: Buyo se l’ha empassat!!! Dos més caieren en època Van Gaal, d’un equip en el qual brillava el meu admirat Luis Enrique. Ronaldinho liderà dos nous títols brillatnment també, sota el mandat ja d’un president independentista, cosa que personalment sempre havia desitjat. I el millor Barça de la història en torna a sumar dos, de la mà de la gent del planter. Com sona de dolça aquesta frase!!!
I Visca el Barça, i Visca i Visca i Visca… i a més, a més: Visca la nació catalana!!!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!