80 ANYS DEL SETMANARI VIDA TORTOSINA
El catalanisme polític i cultural a la
Tortosa de principis del segle XX va estrictament unit a la trajectòria del setmanari Vida Tortosina
(1927-1937), que va aplegar tot un brillant col·lectiu d?homes de lletres (Joan
Escoda, Josep M. Brull, Carles Sánchez i Pastor, Joan Cid i Mulet, Ramon
Marqués, Albert Jardí, Josep Querol i Voltes, etc.) que varen posar totes les
forces en la recuperació de l?ús literari de la llengua catalana a la ciutat.
Els orígens d?aquesta cultural publicació els trobem en plena dictadura del
General Miguel Primo de Ribera, és a dir en un període polític veritablement
fosc marcat per les dures restriccions de caire ideològic i per la marginació
per decret de la llengua de Catalunya. A partir de 1930, la direcció del
setmanari va quedar completament en mans dels homes d?Acció Catalana
Republicana, i va passar a ser el portaveu d?una de les marques franques que va
tenir l?esmentada formació nacionalista, el Partit Catalanista Republicà. Sota la
direcció del periodista Gaietà Nolla al juny de 1932 es va fer un important pas
endavant quant a la catalanització del setmanari en declarar públicament que
només s?acceptarien articles redactats en la llengua catalana. Una de les
peculiaritats del setmanari era la inclusió d?una frase reivindicativa a totes
les portades, algunes de les quals són de viva actualitat si mirem el panorama
polític català actual: La Generalitat de Catalunya no és cap organisme
oficial, és el govern d?una nacionalitat autònoma. El President de la
Generalitat no és cap funcionari de l?estat. És el cap d?un govern autònom. Varen donar
molta publicitat a les anomenades consignes de catalanització, les quals eren
sis punts que reivindicaven la necessitat de catalanitzar la vida social:
Feu els vostres anuncis en català.
Useu el català en totes les vostres
activitats.
Apreneu a escriure bé el català.
Porteu els vostres infants a una
escola catalana.
Feu els vostres impresos en català.
Parleu el
català a tot arreu.
Durant la Guerra Civil el setmanari es va
convertir en el portaveu conjuntament d?Acció Catalana Republicana i d?Esquerra
Republicana de Catalunya a la capital del Baix Ebre.
El grup de Vida Tortosina va
aconseguir un gran prestigi entre les capes més cultes de la ciutat. Es va
mostrar tothora molt actiu en realitzar nombroses activitats que varen superar amb escreix les
estrictament periodístiques. Una de molt important, donada la importància
literària que va aconseguir, va ser la creació d?Edicions Vida Tortosina que es
va encarregar de la publicació de les novel·les i els recull poètics de Joan
Cid i Mulet, i d?altres autors vinculats al grup com Ramon Canivell. Seguint
l?ideari de Palestra, entitat a la qual donaven suport explícit, varen
crear Viatges Vida Tortosina, amb la intenció en paraules d?ells d?anar
coneixent el territori per tal de reconèixer la seva bellesa i aprendre a
estimar-lo. Es varen realitzar didàctiques excursions a poblacions veïnes
com Peníscola, un dels tradicionals llocs d?esbarjo de la població ebrenca, que
administrativament pertany a la demarcació de Castelló. El grup de Vida
Tortosina va donar mostres de gran sensibilització per la problemàtica cultural
valenciana i va voler aprofundir els lligams entre les poblacions veïnes de les
Terres de l?Ebre i del Baix Maestrat que comparteixen llengua i cultura.
Vida Tortosina no va voler ser mai un setmanari més, dels molts
i heterogenis que ha tingut la ciutat. Es va proclamar com a portaveu de la
catalanitat no claudicant, i va ser tostemps molt ambiciós en el seu contingut.
Va defensar la culturalització de la societat com un tema de primera necessitat
si la societat volia continuar avançant. Va aconseguir col·laboradors d?un gran
nivell, persones vinculades al catalanisme cultural i no estrictament al partit
d?ACR, com era el cas del patrici catalanista Francesc Mestre i Noé o de Mn.
Joan Baptista Manyà, tota una institució en el camp del catalanisme arreu dels
Països Catalans durant tot el franquisme. Durant la Guerra Civil des de les
seves pàgines es va criticar fortament l?actitud deplorable dels sectors
anarquistes més intransigents que havien comès molts crims impunement en el terme municipal. Tortosa havia de
sofrir durant mesos la presència d?una colla de militants de la FAI provinents
de Barcelona que formaven una estranya comissió anomenada L?Específica, que es
caracteritzà per la violència dels seus membres que pretenien controlar l?ajuntament i que impossibilitaren la vida
municipal fins als històrics Fets de maig de 1937, quan el govern de la
Generalitat es va decidir a fer fora del govern autonòmic i dels municipals els
membres dels sindicats CNT i FAI, després dels durs enfrontaments que havien
tingut els seus militants amb els sectors comunistes.
Aquest any 2007 que commemorem el centenari
del naixement de Joan Cid i Mulet, el veritable referent del republicanisme
catalanista a les nostres terres, cal
recordar el 80è aniversari de la fundació d?aquest important setmanari que va
servir com a plataforma veritablement
ideal per a la difusió de la seva obra. El seu
nom va estrictament lligat al de Vida Tortosina, ja que va ser
l?únic que hi va escriure ininterrompudament durant els deu anys de la seva
existència.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!