Emigdi Subirats i Sebastià

1899, neix el club que porto al cor… Futbol Club Barcelona.
En un moment d’entusiasme i de joia col·lectiva com aquest, després de repetir victòria a l’estadi més estrany dels que es fan i es desfan, el quart cop en 7 anys!!!, els primers que em vénen al cap són les persones que més m’estimo, moltes de les quals, a la vegada, comparteixen la meua passió blau i grana.
I penso en els meus xiquets, Rosa i Guillem, que salten, criden i enlairen al vent les senyeres cada gol, cada instant de felicitat barcelonista.
I penso en la meua dona, l’Araceli, que és del Barça i no és del futbol. Així mateix, però que viu amb passió el dia a dia del nostre club. I amb els meus pares, Daniel i Àngels, que em van infondre des del mateix bressol aquest gran amor per uns colors i que estimen el Barça com el qui més. I amb la meua germana, Mònica, que tampoc és del futbol però és del Barça, i que va aprendre la mateixa passió des de casa. I amb el meu sogre que viu el Barça a cada moment…
I penso en els meus companys de colla, els amics de tota una vida, els Damià, Marc (n’hi ha dos), Abel, Pepe… i amb bons companys campredonencs com Gerard, Àngel, Mario, Ramon… i amb els amics de l’institut de Tortosa, sobretot amb l’Àlex Castells, de Santa Bàrbara. Com recordo l’Àlex cada èxit nostrat, ja que era un barcelonista fins al moll de l’os, i ara no pot gaudir gaire dels èxits per una malaltia personal dramàtica. T’estimo Àlex!!! I els col·legues de la universitat, que he retrobat al feisbuc, amb els quals passàvem llargues estones parlant, de què?… del Barça. Oi, Dani, Boston, Jordi!!! I amb els companys professors de l’institut  Benaprès… Lionel, Manel, Josep… amb els quals, de ben segur, tindren xerrera per a estona la setmana que ve. I amb els meus estimats alumnes barcelonistes sitgetans, n’hi ha tants i tantes i de tots els cursos que imparteixo, que no puc escriure el nom de tots i totes, tot i que m’hauria agradat… I els meus antics alumnes de la Nessie School, d’Amposta… Molt especialment tinc el record per en Josep, el meu alumne favorit de sempre, barcelonista ferotge, que deu estar exultant com totes i tots. I per la Susanna, ampostina, independentista, barcelonista i amiga íntima i cent per cent Hristo… I els meus companys tortosins Pep i Brian, que ahir segur que gaudiren cada minut d’una altra gesta memorable… I penso en tots els lectors i totes les lectores d’aquest bloc, que seguiu els meus apunts blaugrana amb anhel. Molt especialment penso en una lectora tortosina, vinculada laboralment i emotivament a Campredó, que ahir em va comunicar una notícia negativa per a la seua persona, però que estic seguríssim que se’n sortirà, i que alegries com aquesta li ajudaran a superar-ho tot. També una abraçada molt forta per a ella!!! També penso en amics i amigues escriptors/es com Jesús i l’amiga Paquita, barcelonista com no n’hi ha, i amb polítics que admiro, barcelonistes i nacionalment catalans, com Ernest Benach o Raül Romeva. I penso en tota la família blaugrana, d’arreu dels Països Catalans i d’arreu del món… A totes i a tots, una abraçada en blau i grana!!!
I ja trobaré el temps per tornar a composar poemes als nostres herois al camp de joc; i per parlar del nostre president Laporta, menyspreat dia sí dia també per la premsa corrossiva d’ací, malgrat que ens ha fabricat el millor equip de la història; i per parlar d’aquesta magnífica persona que és Pep Guardiola, millor encara que entrenador; i per parlar de Messi, M’AIXECO QUAN ESCRIC AQUEST NOM, i de tot un equip veritablement out of this world.
Xiquets, aquest Barça ens fa molt feliços!!!
Per acabar, en un dia tan important per al barcelonisme, voldria recordar d’on venim amb la següent cançó que honora Kubala, un altre dels grans, un altre dels nostres… Gaudiu de les imatges i de l’emotiva cançó. :
http://www.youtube.com/watch?v=EQ78PRMFDoM
I visca i visca i visca el BARÇA!!!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!