El debat sobre el finançament ha acabat agafant aquest aire de vodevil perquè tots els actors hi fan un paper que tenen poc assajat. Convergència, que té ànima de partit de govern, quan ha de fer d’oposició li costa trobar el to i acaba semblant emprenyada. Els partits del tripartit, que vénen de la pancarta i de la cultura del no i tenen ànima d’oposició, quan han de dir que sí se’ls en va la mà amb el triomfalisme i l’encens. Es passen. El tripartit només ha estat còmode quan ha pogut passar de lloar el finançament a criticar la posició de CiU, que és per al que s’ha entrenat durant dècades. Quan ha pogut tornar a fer d’oposició. D’oposició de l’oposició.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!