Josep Arasa i Ferrer

La segona dècada del segle passat, arreu de Catalunya els obrers s’esforçaven en la lluita tenaç per viure cada cop una mica menys malament. El camp també coneixia l’agitació social a causa de les males condicions de vida i de treball dels pagesos no propietaris, sempre sotmesos a contractes que afavorien als amos.

El setembre del 1923 el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va fer un cop d’estat, féu fora el govern i es posà a manar ell al costat del rei Alfons XIII. La dictadura va tenir l’assentiment de la monarquia, de l’exèrcit i de la Lliga Regionalista, el partit de la burgesia catalana. El nou govern disposà la clausura de les organitzacions obreres i encetà una dura repressió que posà fi al radicalisme obrer. Malgrat que els burgesos catalans li havien ofert al dictador el seu suport moral a canvi de la promesa de donar-los l’autonomia regional, el catalanisme fou oprimit: el 1924, la Mancomunitat de Catalunya fou dissolta, la llengua catalana prohibida a les escoles i en reunions públiques i anuncis, la senyera i la sardana també foren prohibides.

Els ajuntaments democràticament elegits foren destituïts i el governador civil va imposar a Vilafranca els consistoris. Foren batlles el comandant d’artilleria José Visiedo, Joan Alvarez i de Sisternes, Joan Torres, i Joan Hill.

Vilafranca en aquells moments tenia 8.600 habitants. Aquells consistoris van fer les clavegueres i van pavimentar els carrers cèntrics de la vila, arranjar el pas per la vila de la carretera de Barcelona a Tarragona. Van restaurar Sant Joan, el mercat del peix i el de la carn. Van fer unes quantes fonts i posar els llums de globus al balco de l’Ajuntament.

Malgrat la dictadura, l’any 1926 es va fer la Iª Exposició d’Art del Penedès al Palau dels marquesos d’Alfarras, (actualment escola de Sant Ramon), que va aplegar moltes activitats culturals i socials i ser l’arrencada d’un moviment intel·lectual i cultural i el fonament del Museu vilafranquí. La generació influïda per l’exposició d’Art  va crear la revista avantguardista Hèlix, en la qual es feia ressò del surrealisme naixent.

El mes d’octubre de l’any 27 va passar per  la vila el rei Alfons XIII. L’any 1928 a Vilafranca hi va haver una sotragada important, la rifa de Nadal va donar el tercer premi al numero del Casal (39.923). Cinc milions de les pessetes de l’època repartits entre la majoria de socis de l’entitat, malauradament set-cents no tenien cap butlleta. Una part dels beneficis van servir per fer cases al Poble Nou, enllà del Tívoli fins arribar a la via.

La dictadura tenia un partit únic, la Unión Patriotica. El seu portaveu a Vilafranca, a partir del març de l’any 29, va ser el setmanari Heraldo del Penedès (El 3 de vuit 15-07-11) escrit íntegrament en castellà “defensor de los intereses de esta villa y comarca” . Tenia com a principal articulista al mestre Pedro Mencia.

La dictadura va acabar el 28 de gener de 1930, més tard cauria la monarquia borbònica.

Publicat a El 3 de vuit (16-11-12)