Josep Arasa i Ferrer

El diumenge 5 de novembre farà 85 anys d’un dels criminals bombardeigs de l’aviació franquista sobre Santa Margarida i els Monjos (Penedès).

Des del mes de febrer de 1937 hi havia refugiats espanyols a Santa Margarida i els Monjos, gent que fugia del terror feixista, dels fronts de l’Aragó o d’Andalusia. Els refugiats tingueren primer una rebuda força favorable. Els primers refugiats, sobretot si eren nens, estaven a cases particulars; però a mesura que el seu nombre s’incrementa i els queviures disminuïren la situació fou a voltes força conflictiva. A finals de 1937 ja escassejava la llet per nens i malalts; abans de final d’any ja no hi havia ni blat, ni pa.

Aquell mateix any 1937 Els Monjos va patir la primera víctima de guerra, Isidre Lacera Margalef, al front de Terol. Tenia 18 anys i havia treballat a la serra de Cal Barreres. Aquell any es va crear el camp d’aviació d’Els Monjos, un camp que formava part d’una xarxa de camps d’aviació del Penedès, que tenien com a missió facilitar les tasques de l’aviació republicana al front aragonès. Estava situat entre Els Monjos, Cal Rubió i Cerdenyola. Les necessitats de la guerra van fer que es convertís en un camp de l’aviació de les esquadres de caça.

A partir de 1938 els avions feixistes van bombardejar el Penedès: Avinyonet, Castellet, Vilanova, Sitges, Llorenç, Bellvei, Cubelles, Calafell, Torrelles, Pacs, Torrelavit, Sant Vicenç de Calders, Vilafranca, Santa Oliva, El Vendrell, Llorenç, L’Arboç, Els Monjos,………. Als pobles tan sols quedaven persones grans, dones, i canalla; els homes adults estaven al front o emboscats. Els pobles foren bombardejats per desmoralitzar la població civil de la rereguarda. No hi havia cap motiu militar per assassinar indiscriminadament.

A 2/4 de 10 del matí del dia 6 d’agost de 1938, 5 avions procedents de Mallorca van llançar sobre els Monjos 4.400 quilos de bombes: 40 bombes de 100 k explosives i 20 bombes de 20 k incendiàries.

Van morir Josep Cusiné i la seva filla Margarida de 18 anys. El seu delicte, aprofitar la fresca del matí per batre a l’era de Mas Catarro. Els pagesos Jaume Solé (55 anys) i Miquel Tutusaus (73 anys) també van morir com a conseqüències de les bombes. A l’aeròdrom va resultar ferit Agusti Dominguez, que va ser traslladat a l’hospital de sang de Vilafranca, on va morir.

El dia 5 de novembre de 1938, al migdia, es va produir el segon bombardeig sobre Els Monjos. Va ocasionar 8 morts, 3 cases destruïdes totalment i 10 amb desperfectes. El bombardeig el van fer 19 avions Savoies-79 facciosos. Les víctimes foren dones i nens, excepte Josep Mora, qui havia estat alcalde del municipi els anys 1937 i 1938. Ningú tenia res a veure amb l’aeròdrom militar.

L’edifici més perjudicat fou el local social del Xiringuito de l’avinguda Durruti (avinguda Catalunya). El Xiringuito era el renom que tenia el local de la Societat Cooperativa Agrícola. L’any 1938 el saló d’actes del Xiringuito servia de menjador social on acudia la canalla del poble i els refugiats que, carretera amunt, fugien de la repressió franquista. A 2/4 de 2, quan va sonar l’alarma, el local estava ple de mainada i personal de cuina, que van córrer a protegir-se al refugi que hi havia al costat del local. Les bombes tocaren de ple l’edifici i l’esfondraren. Tothom que estava al local es va salvar, excepte Cecilio Gomez, un nen refugiat que havia arribat amb la seva família de Motril, que no va tenir temps d’ entrar al refugi.

A l’aeròdrom els danys foren escassos. El avions del govern van poder enlairar-se i perseguir els bombarders. La metralla va provocar l’amputació d’una cama al pilot Joan Comas Borras.

Un parell de dies després l’aeroport va ser metrallat. Una part important del veïnat ja va anar a dormir, desmoralitzat, a les masies de la muntanya, a les coves, o a Penafel.

El dia 12 de gener de 1939, quan les esperances de salvar la República ja eren poques, els facciosos tornaren a bombardejar el municipi. Aquell dia mataren Manuel Castro.