Josep Arasa i Ferrer

El proper dimarts 11 es Sant Martí; i per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi. El dimarts és la data tradicional en que els pagesos del Penedès tatxolinaven les botes fent un foradet a la part alta, per on rajava un fil de vi. Pel forat és treia la poca quantitat necessària per a fer el tast, desprès es tapava amb paper d’estrassa. Si el vi ja era bo es posaven aixetes a les botes i una branca de pi a la balconada.

El Penedès esta perdent la seva riquesa agrícola davant l’embranzida urbana. El vi del Penedès es paga poc en origen i cada cop es consumeix menys. La manca de noves iniciatives comercials que obrin nous mercats -fent rendible la producció- esta transformant el conreu del vi en una tasca de petits productors nostàlgics o de grans empresaris escanyapobres. Els uns incapaços d’unir-se per promocionar el seu producte, els grans productors buscant amb la denominació Catalunya una manera d’escapar dels rígids controls de la DO Penedès. La majoria de pagesos han hagut de fer de la vinya un jornal complementari

El dimarts, organitzat per “L’academia de Tastavins Sant Humbert”, es recupera la festa del vi novell al Penedès, alguns ajuntament s’han adherit a l’esdeveniment i penjaran en llurs balcons la branca de pi. Benvingudes totes les iniciatives que permetin recuperar la dignitat que la historia a donat a cada cep del Penedès.

Una de les denominacions franceses de més anomenada, Beaujolais, cada any, el tercer dijous de novembre, omple els magatzems i restaurants d’arreu del món  amb la seva darrera collita. El Beaujolais es un vi senzillque té com a particularitat la seva elaboració. El vi -de 12,5 º- s’obté per maceració carbònica amb raïms de la varietat “gamay”. Es un vi per consumir fresc abans d’un mes. Amb una bona promoció i una bona xarxa de distribució aquest vi –d’una qualitat discutible- ha salvat econòmicament a molts pagesos, que avui poden continuar vivint de la seva terra.

Al Penedès la pagesia tan sols pot viure de la vinya, quan es ven la terra.

Malgrat els esforços de les associacions i de les institucions si els nostres restaurants no ofereixen preferentment vi de cada nostra i si nosaltres els usuaris no exigim la seva presencia a totes les cartes, i si plegats no ens decidim a consumir-lo, el Penedès –com d’altres D.O- acabaran esdevenint testimonials i el territori una zona urbana.