EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

18 de febrer de 2009
General
4 comentaris

MEMORIAS DE UN BEDUINO EN EL CONGRESO DE LOS DIPUTADOS

Davant d’un important nombre de persones- tot i que no hi havia ni entrepans, ni  porro de vi- a la vesprada d’ahir el conseller Saura va presentar, a la llibreria Taifa de Gràcia (Barcelona), el llibre de Jose Antonio Labordeta, Memorias de un beduino en el Congreso de los diputados“.

El polifacètic Labordeta -poeta, mestre, cantautor, presentador de TV, novel·lista, etc- va presentar el treball amb el to sarcàstic i jove de sempre, malgrat les batalles, les arrugues, i el càncer de pròstata. (segueix)

En el transcurs dels anys s’han editat llibres sobre el pas pel congres d’alguns diputats i diputades. La majoria de cròniques i biografies són reculls  complaents de la pròpia gestió, d’altres són justificacions davant dels electors. El d’en Labordeta no. Ell ja està de tornada. Quan va entrar al Congres Espanyol no aspirava a cap càrrec polític, i quan en va sortir tampoc.

 

“…en algún momento estuve a punto de ponérmela (la corbata), pero me daba cuenta que para llevarla tenia que cumplir con un objetivo que nunca cumpliría: ser políticamente correcto. No me gustaba, y preferí huir del reglamento, de las formas formales, de esa cosa que llaman corrección parlamentaria, y tratar con las personas que no van de gris, porque con las de gris nunca sabes con quien estas hablando. Es preferible tratar con los de cazadoras rompedoras, camisas iluminadas, brillantes pantalones vaqueros y toda la parafernalia necesaria para echar humo a la vida y reírte. Al fin y al cabo será lo único que te lleves a tu tumba el día en que en tu epitafio te pongan tus paisanos “Este cabrón legisló

 

Amb un llenguatge planer desgrana anècdotes i paisatges que fan el llibre de molt fàcil lectura, sense que impliqui pèrdua del seu valor històric. Esdevé una eina important d’anàlisi del període en que Aznar tenia la majoria absoluta i va involucrar l’Estat a la guerra d’Irak i va portar a aragonesos i catalans a les lluites contra el Plan Hidrologico Nacional del transvasament de l’Ebre.

 

Al llarg de les planes, en Labordeta, ens explica el menyspreu i la incorrecció que tenien els del PP cap a la gent dels altres partits, de com li va costar d’entendre la burocràcia del Congres i la barra dels funcionaris que, malgrat els acords parlamentaris, feien i desfeien segons les directrius del partit.


Com a mostra d’aquestes actituds del PP resumiré un paràgraf en que descriu -amb la sotilesa que li és habitual i que accentua amb expressions pròpies de l’Aragó- un diàleg amb Alvarez-Cascos, llavors ministre. En Labordeta li pregunta el perquè Saragossa no tenia un servei ferroviari de rodalies.  La resposta del ministre va ser tan taxativa com prepotent  “Yo le puedo asegurar a usted que ya no existen los trenes de cercanias”. La replica del diputat Labordeta va ser d’estupefacció, i li va dir al ministre que cada cop que anava a Barcelona o a Madrid veia panells que anunciaven la sortida de trens d’aquest servei. Alvarez-Cascos, sense immutar-se va contestar : “Desaparecerán”.

 

Així, pàgina rere pàgina, en Labordeta recull vivències -algunes kafkianes, d’altres inversemblants- que al llarg de dues legislatures va anar pacientment guardant en el seu quadern. Un llibre recomanable, reflex de la misèria institucional.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Vols dir que no hauries d’ haver hi posat :”Tot  i que no HI havia ni entrepans”,  em sembla que la influència del castellà se’ns fica a la pogramació neurolinguística

  2. Jo crec que tindriem que mirar d’arreglar abans els trens de rodalies de Saragossa a Aragó, els de Santiago de Compostel.la a Galicia, … i arreglar totes les aceres que calga a la resta de l’Estat, ara encara molt més que abans i més i moltes més qüestions que hi manque arreu de la resta de l’Estat espanyol.

    El que va davant va davant. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.