Josep Arasa i Ferrer

Mentre els polítics continuen atrafegats en els seus presents, preocupats per allò que diuen que fan, el món continua girant. Gira, i ho fa desaprensiva-ment i masses cops a batzegades.
Rellegeixo les darreres dades sobre turisme –Eurostat– del “Informe sobre la Coyuntura económica” recopilats per la Caixa de Catalunya i, com si fos un polític amb comandament,  em sento cofoi al contemplar com Catalunya esdevé la segona destinació turística europea.La relació l’encapçala Paris-Île de France amb 14.176.192 turistes; Catalunya en rep 7.904.045; Roma 6.880.225; Les Illes 6.668.798; Andalusia 5.956.009; Venècia i el seu entorn 5.733.861.

Catalunya és consolida com la primera destinació turística de l’Estat amb un 26% del total, i els PPCC esdevenen la primera destinació europea.

Fins aquí les dades de titular que han servit per satisfer l’egolatria d’algun conseller, però resseguint el treball, unes ratlles més avall llegeixo que la mitjana de despesa de cada turista a Catalunya és de 634 euros. Més o menys la meitat del que gasta un turista a les Canàries. Es a dir, tenim el doble de problemes (brossa, aigua, inseguretat, degradació mediambiental, carreteres…) amb la meitat de beneficis. (segueix)

Tots els tècnics i els empresaris estan d’acord en dirigir les polítiques promocionals vers el turisme de qualitat per tal d’incrementar el rati despesa/turista. Fins i tot el conseller Huguet ho repetia fa quatre anys, quan va accedir al càrrec. Avui nomes cal repassar les dades esmentades per constatar el fracàs de la seva política promocional.
Recorda Miriam Feu, economista autora del treball, que la majoria dels turistes són francesos, el 17.6%,  1.398.326 persones. A partir d’aquest fet he volgut fer la meva enquesta personal, que no te cap altre valor que argumentar el fracàs de la política promocional del Departament del sr Huguet.
He anat al ampli recull de blocs de Le Monde i en la seva secció de viatges he demanat al cercador la paraula Catalunya/Catalogne/ Cataluna, no ha trobat cap bloc que la nomenés entre els milers de pàgines que te penjades. He trobat blocs que parlen de viatges a Sant Pere de Rodes, a Girona, a poblacions de les costes Brava i Daurada i a Barcelona òbviament, però cap d’ells ho relaciona amb el nostre país; uns fan referència simplement a la localitat, i d’altres –la majoria- a poblacions d’Espanya.
Sense desesperar demano al cercador dels blocs Lleida/Lerida, cap resposta. Li dono més oportunitats, introdueixo més poblacions d’interior, i obtinc el mateix resultat. Tan sols els nostres Pirineus són una part molt coneguda pels francesos, però, també, amb l’adjectiu d’espanyol.

Això em porta a les següents conclusions personals;
1er. Catalunya és un país molt visitat però no és una marca turística. Constatació greu considerant que el marc de l’anàlisi es el sector poblacional al que se li pressuposa un nivell cultural mig i la capacitat d’escriure i mantenir un bloc. Catalunya és un destí turistic com a part d’Espanya.
2on.-Aquella part del territori que coneixen és l’arc Mediterrani. Pobles, patrimoni i festes del interior no són coneguts/promocionats.

No m’estranyen aquest resultats, la manca de coordinació entre les diferents entitats que tenen cura de la promoció del país, el desaprofitament dels recursos i la poca consciència nacional de la majoria de institucions, són evidents.

Tres exemples viscuts, -que no els únics- avalen el abans esmentat:
a.- Fa uns dies a l’Oficina d’Informació turística que te la ciutat de Barcelona al interior de l’Ajuntament, remenant entre els diferents tríptics promocionals de la ciutat no en vaig trobar cap que la relaciones amb Catalunya, ni que exposes que és una part integrant del país o la seva capital. A l’apartat de venda hi havia una guia en diferents idiomes amb el títol Barcelona&Catalogne com dues entitats diferenciades. Al País Basc els pamflets promocionals, editats pel govern, s’anuncien amb el nom de la localitat i el del país. A la mateixa oficina barcelonina en demanar informació sobre la ciutat, en basc, en gallec o en occità em van mirar com ximple radical. 
b.- L’antena parabòlica em permet veure un del mitjans promocionals més importants que existeixen en aquest moments, la televisió. Els canals internacionals de la majoria de televisions públiques aprofiten les seves emissions per difondre les riqueses i els serveis de llurs territoris. Canàries o  Galícia en son un exemple amb programes sobre pobles, gastronomia, cultura, serveis, turisme rural, etc. A Catalunya el canal internacional de TV3 repeteix els mateixos programes del canal convencional, excepte les produccions cinematogràfiques estrangeres, temps que dedica a programes dramàtics de producció pròpia. 
c.- Els museus són un centre d’atracció de forasters important, València i Bilbao en són una mostra. En els seus museus principals pots trobar informació turística sobre la ciutat i el país (a Bilbao en totes les llengües de l’Estat). Al museu Nacional d’art de Catalunya, al d’art Contemporani, al Tèxtil o al de Historia de la Ciutat de Barcelona, no trobes altre informació que la pròpia de l’establiment. 

Vist tot això tinc el convenciment que el sector funciona amb inèrcia pròpia, malgrat que el turisme es un dels sectors productius més importants del país i on l’administració hauria de jugar un paper promocional destacat. 
En els darrers cinc anys els resultats obtinguts en la promoció turística per aquest govern es tan pobre com els obtinguts a l’ensenyament, a la sanitat, o al transport públic.I de tot això no es poden donar les culpes al govern anterior, ni a Madrid.