Josep Arasa i Ferrer

L’església del Sant Sepulcre forma part de la casa particular anomenada  “La Tallada” dins el municipi d’Olèrdola. La capella del sant Sepulcre és una bona mostra del romànic medieval del segle XII. Fou fundada per l’ordre del Sepulcre.

La quadra de la Tallada és una de les més antigues del Penedès. El 908 un tal Godafred fa una donació de colomars, horts, molins…situats a la Tallada. Els nobles, senyors feudals del lloc eren els Fontallada.

L’església del sant Sepulcre de la Tallada, fou la seu d’un priorat de canonges del Sant Sepulcre. El lloc és conegut amb aquesta advocació en una donació efectuada l’any 1058 i la seva fundació s’hauria efectuat poc abans. La primera referència a l’existència del priorat depenent de Santa Anna de Barcelona és del 1175, quan el comanador de Santa Anna, era al mateix temps prior de la casa d’Olèrdola. L’arxiu de santa Anna de Barcelona ens dóna molta informació sobre aquest lloc i els Fontallada.

El 1287 la capella i la finca foren venudes al monestir de Sant Cugat del Vallès, però més tard va tornar  a l’orde del Sepulcre fins l’any 1489 en que es suprimí l’orde del Sepulcre passant a ser propietat dels hospitalers de Sant Joan.

Des de finals del segle XIII es comencen a donar deixes en els testaments per part de la gent de la comarca a l’església del sant Sepulcre d’Olèrdola per ornaments del seu altar. L’any 1294: “El castlà Bernat de Vilafranca dóna a la capella del sant Sepulcre de sa Tallada 5 sous i al seu altar dedicat a sant Salvador 10 sous…”. “Guillem Tarroga sastre deix a sant Andreu del Sepulcre 12 diners.…” i en el seu testament, fet l’any 1344, deixa a sant Andreu 4 diners.

El 1386, el pagès Bonanat Ferrer, oriünd de Canyelles, compra una vinya situada en aquest indret. Pagava el cens feudal als administradors del sant Sepulcre. Un d’aquests administradors era el frare Guillem Pere. Aquest personatge formava part dels beguins (nom que, des del segle XIII, es feia servir per anomenar els membres d’associacions de laics que feien vida religiosa fora de les estructures jeràrquiques de l’Església Catòlica)  que vivien en aquella època a prop del monestir dels frares menors de Vilafranca i que van ser acusats d’heretges per la inquisició d’aquell temps.

Al segle XV era una simple capella de planta circular amb un absis a llevant. El seu interior es va veure alterat al segle XVII, tot i així l’any 1954 s’hi descobriren unes valuoses pintures murals romàniques, encara conservades, sobre el judici final.

L’any 1893, a Vilafranca del Penedès, es publicaven uns “Recorts de la
infantesa. Fets histórichs y qüentos tradicionals de la meva terra” se suposa escrits per Pere Alagret. En parlar del camí que mena a l’ermita del Sant Sepulcre s’explica la següent llegenda sobre una petjada avui desapareguda: “Prenem ab calma aquest curt revolt que té la pujada de la Serreta, ja que no’ns es posible avuy tot pujant pel dret, posar la planta en lo peu de Sant Cristófol, petjada que al passar per eix lloch deixá enmotllada tal sant, segons la tradició, qual idéntica forma desaparesqué al obrirse no fa molt las modernas pedreras que per banda y banda del camí se afondeixen”.

El temps tot ho devora “tempus edax rerum”.

Publicar a El 3 de vuit de 01-04-2016