L’ANY DE LA GRIP

Deixa un comentari
En un text d’Antoni Sabaté Mill (Un any a contrallum. La Vilafranca de 1928) editat per la llibreria La Cultural de Vilafranca – en motiu del seu primer aniversari- es pot llegir: A la vila li costava Déu i ajuda de refer-se de les dues sotragades demogràfiques sofertes: una, el flagell de la fil·loxera causa de molta emigració; l’altra, l’epidèmia de grip de 1918.
De la fil·loxera se n’ha parlat força. De l’any de la grip en parlen, o parlaven, alguns avis per referir-se a la data del seu naixement. La grip del 18 també es va conèixer com la grip  espanyola. Va ser una pandèmia viral mol severa, que va causar la mort d’entre 50 a 100 milions de persones a tot el món. Les enciclopèdies ens diuen que va ser vehiculada per un virus gripal del tipus H1N1 (virus aviar).
Els primers casos, van aparèixer  al Tibet el 1917. El 4 de març de 1918 la malaltia es va detectar a Fort Riley (Kansas, Estats Units).Eren els anys de la Gran Guerra  (Primera Guerra Mundial) i la malaltia es va propagar per les mobilitzacions militars.
La grip va arribar a Europa pel port francès de Brest, una de las principals entrades dels soldats nord-americans. Els aliats li van dir la grip espanyola perquè la pandèmia rebia més atenció a la premsa de l’estat que a la resta d’Europa. Al no participar els exercits espanyols en la guerra no es censuraven els informes sobre la malaltia i les seves conseqüències. La resta de països que lluitaven, tement desmoralitzar la població, no publicaven els informes sobre les víctimes. Així, als ulls del món, Espanya semblava que fos l’epicentre del virus.
Amb un índex de contagi del 50% la malaltia es va estendre arreu del món en poques setmanes. La grip espanyola es considerada la pandèmia més devastadora de la història de la humanitat, va superar en nombre de morts a la pesta negra, i va produir més estralls en sis mesos que la Gran Guerra en quatre anys. El lloc del món més castigat va ser l’Índia amb 15 milions de defuncions. Al sud d’USA pobles sencers van desaparèixer. El 2,5% de la població mundial va morir i un 20% va patir la grip.
Diferents països europeus i americans van entrar en un estat d’histèria col·lectiva, en alguns  es va implantar el toc de queda, a d’altres es detenien els ciutadans que sortien pels carrers sense la preceptiva mascareta de protecció respiratòria. La manca de personal en els llocs de treball va comportar que milers d’empreses i serveis bàsics -com l’electricitat, l’aigua, o els telèfons- fossin interromputs.
A l’estat espanyol la grip va afectar uns 8 milions de persones, i es  calculen al voltant de 300.000 morts (tot i que les xifres oficials van reduir les víctimes a “només” 147.114).  “La gent no sortia de casa ni per comprar”, “als malalts els hi posaven sangoneres al costat per curar les febres”, “els malalts duraven molt poc temps”(Maria Bertomeu1896-1964), … Amb el temps i els milions de morts la pandèmia va desaparèixer.

Publicat a El 3 de vuit (08-11-13) 

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 8 de novembre de 2013 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.