Josep Arasa i Ferrer

El 10 de gener de 1714 els exèrcits del borbó Felip V van assaltar Sant Quintí de Mediona, el van saquejar i, sense cap respecte per la població civil, van cremar la localitat. Segons l’historiador Francesc Serra, el borbònic marquès de Lede va deixar vuit-cents morts, ja que va passar “a cuchillo a todos los que disputaron su entrada”.

“He mandado poner fuego a la villa, que era de 120 casas sin las masias circunvecinas, …pues la reincidente perfidia de estos naturales se ha hecho ya indigna de toda piedad y consideración y precisa de usar del hierro y el fuego para cauterirzar a miembros tan dañados”, va dir, referint-se a Sant Quintí en Restaino Cantelmo-Stuart y Brancia, duc de Popoli, militar napolità, capità general dels borbónics a Catalunya (1713-1714).

La guerra de Successió Espanyola (1701-1715) va començar quan Carles II moria sense descendència i les corts europees van discutir l’herència dels dominis de la Monarquia Hispànica. Dues nissagues la reclamaven: la francesa Casa de Borbó i la Casa d’Àustria. La Corona de Castella va donar suport a Felip de Borbó mentre que els estats de la Corona d’Aragó s’alinearen amb el pretendent Carles d’Àustria, que oferia garanties de respecte a les llibertats tradicionals. El triomf de Felip de Borbó va significar la fi dels drets i privilegis dels regnes de la Corona d’Aragó, que foren uniformitzats segons les lleis de Castella.

En aquesta guerra el paper de Vilafranca és gairebé nul, per tal com les tropes espanyoles l’ocuparen ben aviat. Amb tot, el Penedès, mostra la seva animadversió envers Felip V. Hom te esment…de partides de voluntaris i miquelets que… impossibilitats de poder presentar batalla a la guarnició de Vilafranca, apressaven tots el militars que trobaven pels camins i sovint els portaven a Sant Martí Sarroca.(P. Mas i Parera)

La guerra de l’exèrcit invasor tenia un alt cost econòmic que es va voler fer pagar, amb exorbitants impostos, a les poblacions catalanes dominades. El ministre filipista Jean Orry va imposar a la vegueria de Vilafranca una contribució de  17.500 pesos, cap localitat del Penedès va comparèixer a satisfer la seva part.

El 4 de gener de 1714 degut a que els de Sant Martí Sarroca no baixaven a pagar, el comandant militar de Vilafranca va enviar-hi 150 granaders, els quals van ser rebuts amb el crit de “Via fora lladres” i un tiroteig molt viu que els va obligar a recular i deixar moltes baixes. Llavors, el duc de Popoli, destacà a Vilafranca el reforç de 300 infants i 300 dragons, i la tropa del mariscal de camp, marquès de Lede.

“L’alçament de Sant Martí prengué un caràcter general al Penedès i va ésser Sant Quintí de Mediona el baluard dels revoltats” (P. Mas i Parera).

Els exèrcits castellans destruïren Sant Quinti i li permeteren dir a Popoli que el Penedès s’havia calmat amb el càstig exemplar de Sant Quintí.