La beata Maria Ràfols i Santa Margarida (Santa Margarida i els Monjos) .
Deixa un comentariEL MOLI D’EN ROVIRA La llavor de la Caritat de JOAN BORRUT FARRAN
El Molí d’en Rovira és un mas de principis del segle XVIII, la seva tasca es desenvolupava en la feina d’un molí fariner mitjançant dues pedres de grans dimensions. Aquest, es nodria de la força hidràulica de la riera que rep diferents noms al pas pel terme de Vilafranca (de l’Adoberia, de Melió) i que a l’ajuntar-se amb la de Santa Maria dels Horts rep el nom de riera del Molí d’en Rovira i que més endavant del molí es bateja com a riera de Santa Digna o simplement de Vilafranca. Justament el mateix curs fluvial que dins una fondalada, acabada d’entrar al terme d’Olèrdola, movia les moles d’un altre molí, el Molí d’en Coll. Hi ha l’hipotesi que originalment hi hagué una rellevant roureda a la zona que li donà la toponímia al molí.
Potser però, la notorietat més coneguda del mas té relació amb el naixement en aquest edifici, el 5 de novembre de 1781, de Maria Ràfols Bruna, que anys a venir serà la fundadora de la Congregació de les Germanes de la Caritat de Santa Anna –conjuntament amb Mn.Joan Bonal–, de la que en fou primera superiora general.
De familia d’origen humil i de fortes conviccions religioses, la batejà just dos dies després de néixer a la Basílica de Santa Maria de Vilafranca, on així ho testimonia una placa commemorativa del 30 d’agost de 1908 encara avui en dia. Del registre d’aquest bateig en sabem d’ella que era filla d’en Cristòfol Ràfols i de Margarida Bruna, ambdós originaris del poble de Santa Margarida (Santa Margarida i els Monjos) i moliners llavors del Molí d’en Rovira, on vivien. Un dels padrins fou Joan Pau Alcover, jove pagès de la família benestant vilafranquina propietària del mas i que els oferí treball després d’haver estat la parella treballant al Molí de l’Abadal, a tocar de Penyafort. Rebé el Sagrament del Baptisme de la mà del vicari Miquel Vila.
Al cap de dos anys de néixer es van traslladar al Molí de Mascaró de la Bleda (Cal Gat), ja que alguns dels seus germans presentaven greus problemes de salut degut a la humitat de la zona del Molí d’en Rovira.
Tampoc la Bleda serà la residència definitiva dels Ràfols. Un nou desarrelament, amb les conseqüents penúries i dificultats, experimentarà la família quan la Maria ja ha fet els onze anys. Aquesta vegada tocarà retornar a Santa Margarida, on naixerà, el 17 de març de 1793 l’últim dels seus germans, i on, l’any següent morirà el seu pare.
Una hemiplegia progressiva li va provocar una paràlisis total en els darrers mesos de la seva vida. Morí a Saragossa el 30 d’agost de l’any 1853 a l’edat de 72 anys i 49 anys de vida religiosa; un exemple a seguir, des de la caritat, atenció i hospitalitat cap a les necessitats de les persones més vulnerables. Així va convertir-se en una penedesenca universal. Les Germanes de la Caritat de Santa Anna, és una congregació global present a Europa (Itàlia, Regne Unit, Rússia, Espanya), Amèrica (Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Equador, Guatemala, Hondures, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Perú, Veneçuela) Àfrica (República Democràtica del Congo, Costa d’Ivori, Gabon, Ghana, Guinea Equatorial, Ruanda), Àsia (Xina, Filipines, Índia, Nepal) i Oceania (Austràlia, Papua-Nova Guinea), i la seva seu general és a Saragossa. Precisament és on resta el seu cos enterrat. El diumenge 16 d’octubre del 1994 fou beatificada en l’homilia del sant Pare Joan Pau II a la Ciutat del Vaticà.
El Molí d’en Rovira va anar passant per diferents llogaters que feien funcionar el molí, o bé, que només hi vivien; així fou fins a l’any 1929 quan la Congregació adquireix la Masia-Molí per unes 1500 pessetes.
El dia 6 de juliol del 1934 venen les primeres quatre Germanes a fundar la Comunitat de Germanes de la Caritat de Santa Anna a Vilafranca del Penedès. Inicialment s’instal·laren al mateix molí fins al 4 de gener del 1936, per tal de vetllar per les obres dels edificis que la Congregació havia començat a construir el 1931 just al costat. Entre les seves tasques també preparaven els teixits i ornaments per a vestir les diferents estances i esglésies dels futurs edificis, com també rebre amb Hospitalitat a tots els feligresos que volguessin visitar el Molí. El 1936 es va inaugurar l’església i part de l’edifici. El convent és obra de l’arquitecte Josep Alemany i Juvé, i el projecte de l’església el va realitzar l’arquitecte Josep M. Sagnier. El conjunt es dóna a conèixer com a Residència Mare Ràfols.
Des d’aleshores la Masia-Molí, o més familiarment anomenat “La Casita” per part de la comunitat, ha sofert tres rehabilitacions importants per tal de mantenir l’estructura (1929, 1977, 2005) i actualment tot i no tenir semblança al Molí que veié Maria Ràfols, es troba en bones condicions per acollir visites de devots, col·legis, i altres col·lectius amb interès cultural. Coincidint amb el dia del natalici de la Mare Ràfols, cada any es celebra una jornada de portes obertes. #Personatges #Penedès