LA BATALLA DE LA GRANADA
Deixa un comentariL’emplaçament de la Granada, al centre de la depressió del Penedès, és de pas obligat des d’antic, passaven la Via Augusta romana, la Via Mercadera des de l’interior cap a Barcelona, i la Via Francisca des del sud. Hi hagué un castell, la Torre Granada esmentat des del segle X i enderrocat per ordre de Felip V durant la Guerra de la Successió.
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Barcelona el 7 de juny de 1640, diada de Corpus Christi. Aquell dia, centenars de jornalers que es dirigien a la ciutat de Barcelona amb els seus estris de segar per tal d’esser contractats per a la sega, es revoltaren contra la mobilització i permanència sobre el país dels exèrcits castellans i contra la pretensió que fossin allotjats dins les poblacions catalanes.
Milers d’homes dels terços de l’exèrcit reial castellà, entrats a Catalunya el 1635 a causa de la Guerra dels Trenta Anys amb França (1618-1648), saquejaven els pobles i rapinyaven els rebosts de les cases. La diada del Corpus de Sang esdevingué el punt inicial de la Guerra dels Segadors (1640-1659) contra el mal govern del comte duc d’Olivares, privat de Felip IV de Castella.
Poc després del dia de Corpus, l’exèrcit castellà va ocupar Tortosa i Tarragona, i el 17 de gener de 1641, davant l’alarmant penetració de l’exèrcit castellà, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana acordant una aliança política i militar amb França, posant Catalunya sota l’obediència de Lluís XIII de França.
El 26 de gener de 1641, amb l’ajuda de l’exèrcit francès, la Generalitat obtingué una important victòria militar en la batalla de Montjuïc, i les tropes castellanes es retiraren a Tarragona. El 4 de maig de 1641 l’estol francès es presentà davant de Tarragona i inicià el bloqueig de la ciutat. Durant els mesos de maig i juny es lluità als voltants de Tarragona. Després de ser derrotats en la primera batalla naval de Tarragona, els castellans van bastir un nou estol que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir els francesos vers el Rosselló.
Una columna castellana de 4.500 homes va sortir de Tarragona el 23 de març de 1642 per socórrer Perpinyà, que havia quedat aïllada al nord. Les tropes castellanes van ser interceptades a Montmeló per la cavalleria francocatalana, que els van causar mil baixes. Els supervivents van retirar-se en direcció a Tarragona, però el 30 de març a l’alçada de la Granada, sabent-se encalçats per la cavalleria francesa, van presentar batalla. La cavalleria francocatalana va carregar sobre els castellans, comandats per Pere IV d’Empúries, Pedro de Aragón, el qual amb els 2.000 supervivents va rendir-se el 31 de març.
Les tropes catalanes i franceses van continuar avançant fins conquerir Monsó i assetjant Tortosa sense èxit. Las tropes castellanes capturades serien intercanviades por presoners francesos a Douai el 16 de juliol de 1643.
El Corpus de Sang va ser un avalot ocorregut a Barcelona el 7 de juny de 1640, diada de Corpus Christi. Aquell dia, centenars de jornalers que es dirigien a la ciutat de Barcelona amb els seus estris de segar per tal d’esser contractats per a la sega, es revoltaren contra la mobilització i permanència sobre el país dels exèrcits castellans i contra la pretensió que fossin allotjats dins les poblacions catalanes.
Milers d’homes dels terços de l’exèrcit reial castellà, entrats a Catalunya el 1635 a causa de la Guerra dels Trenta Anys amb França (1618-1648), saquejaven els pobles i rapinyaven els rebosts de les cases. La diada del Corpus de Sang esdevingué el punt inicial de la Guerra dels Segadors (1640-1659) contra el mal govern del comte duc d’Olivares, privat de Felip IV de Castella.
Poc després del dia de Corpus, l’exèrcit castellà va ocupar Tortosa i Tarragona, i el 17 de gener de 1641, davant l’alarmant penetració de l’exèrcit castellà, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana acordant una aliança política i militar amb França, posant Catalunya sota l’obediència de Lluís XIII de França.
El 26 de gener de 1641, amb l’ajuda de l’exèrcit francès, la Generalitat obtingué una important victòria militar en la batalla de Montjuïc, i les tropes castellanes es retiraren a Tarragona. El 4 de maig de 1641 l’estol francès es presentà davant de Tarragona i inicià el bloqueig de la ciutat. Durant els mesos de maig i juny es lluità als voltants de Tarragona. Després de ser derrotats en la primera batalla naval de Tarragona, els castellans van bastir un nou estol que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir els francesos vers el Rosselló.
Una columna castellana de 4.500 homes va sortir de Tarragona el 23 de març de 1642 per socórrer Perpinyà, que havia quedat aïllada al nord. Les tropes castellanes van ser interceptades a Montmeló per la cavalleria francocatalana, que els van causar mil baixes. Els supervivents van retirar-se en direcció a Tarragona, però el 30 de març a l’alçada de la Granada, sabent-se encalçats per la cavalleria francesa, van presentar batalla. La cavalleria francocatalana va carregar sobre els castellans, comandats per Pere IV d’Empúries, Pedro de Aragón, el qual amb els 2.000 supervivents va rendir-se el 31 de març.
Les tropes catalanes i franceses van continuar avançant fins conquerir Monsó i assetjant Tortosa sense èxit. Las tropes castellanes capturades serien intercanviades por presoners francesos a Douai el 16 de juliol de 1643.
Publicat (25-10-13) a El 3 de vuit