EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

14 d'octubre de 2011
0 comentaris

HISTÒRIES DEL PENEDÈS: VILOBÍ I EL SENYOR DELS GUIXOS

Tots els especialistes -Moll, Badia Margarit, Coromines, Menéndez Pidal…- estan d’acord en que la procedència etimològica de Vilobí és del llatí “Villa Albini” que vol dir vila d’Albí, nom d’un propietari o hisendat anomenat Albí.

A Vilobí del Penedès s’han trobat restes del neolític, restes ibèriques i romanes, que semblen indicar un poblament continuat durant l’edat antiga.  El terme de Vilobí es documenta, per primer cop, el segle XII, quan es segrega del castell de Sant Martí. El barri de la Plaça possiblement fou construït al voltant del segle XII i el de Bellver, el segle XIII. Al segle XIV, Vilobí, al igual que Sant Martí, inicia la seva dependència jurisdiccional de la Pia Almoina de Barcelona. Els canonges de la catedral de Barcelona foren els senyors de Vilobí fins la desaparició del feudalisme. El 1842 el territori de Vallformosa fou agregat a Vilobí, i des de l’any 1846 Vilobí del Penedès és municipi independent.

Una historia que, des de l’època dels romans, ha estat lligada als seus importants jaciments de guix, la seva extracció i industrialització. Procés que, fins a mitjan del segle passat, es feia d’una manera molt familiar i artesanal, la qual cosa va canviar amb el dinamisme i la vitalitat d’en Valentí Saumell  i Via (1919-1992). En Valentí, en els anys difícils de la postguerra, fart dels migrats ingressos que li proporcionaven fer de forner, portar un bar, o gestionar la sala de ball del poble i l’envelat de la festa major, decidí entrar dins del món de la indústria guixera. En terrenys de la seva propietat començà a extreure guix i elaborar-lo.

L’any 1950, en Valentí Saumell, va crear una empresa amb dos socis més; més endavant, va contactar amb els altres tres fabricants del municipi a fi de crear una gran industria unitària amb les tècniques més avançades. El 1970, les empreses s’uniren amb nom de Vilovigyps. Tal com explica la seva filla Teresa “a partir d’aquell moment la firma vilobinenca s’expansiona vertiginosament, i es converteix en capdavantera estatal en l’ elaboració i explotació de mineral de guix”. L’any 1972, Vilobigyps va comprar a Sorbas (Almeria) el més importat jaciment europeu de guix i va esdevenir la líder en exportació d’aquest producte.

Quan es va morir en Valenti Saumell (1992) -en aquell moment ocupava el càrrec de president de la companyia- Vilobigyps tenia centres de producció a Vilobí del Penedès, Santa Margarida de Montbui i el de Sorbas. Controlava directa o indirectament nombroses empreses del sector del guix:  Yesos Blancafort de Figueres; Guixos Guimfort d’Igualada; Industrias del Yeso de Jorba; Compañia Internacional de Exportaciones Minerales amb seu a Vilobí; Yesos Maria Morales de la Rioja; Medigyps de Garrucha (Almeria); i Multigyps, Hispagyps Corporation i Vazman of New York, ubicades als Estats Units.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.