Josep Arasa i Ferrer

Dalt de l’edifici de les Amèriques (1923), al  numero 43 del carrer Major de l’Arboç, s’aixeca palplantada l’escultura de Cristòfol Colom: una figura de caoba feta l’any 1888 per l’escultor Rafael Atché i Ferré.

Rafael Atché (Barcelona 1854-1923) fou l’artista que realitzà l’escultura  – de set metres d’alçada- que corona el monument barceloní a l’almirall. El conjunt monumental, de 60 metres d’altura, concebut per Gaietà Buïgas i Monravà, va ser construït amb motiu de la Exposició Universal de Barcelona de 1888, i inaugurat l’1 de juny d’aquell any. L’estàtua de Colom està situada dalt d’una columna de ferro realitzada a la “foneria Comas” que estava ubicada al carrer del Tigre, a l’edifici que posteriorment es convertiria en la popular sala de ball La Paloma.

Rafael Atché va fer primer la figura arbocenca a escala més reduïda. L’escultura de fusta va presidir, a l’Exposició Internacional de 1888, el gran pavelló de 13 metres d’alçària dels tabacs cubans Gener.

En Josep Gener i Batet va ser un “americano” nascut a l’Arboç l’any 1831. Fill gran de set germans, d’una família de carreters, va emigrar a Cuba a l’edat de 13 anys. Als 34 anys ja havia creat la seva fabrica de tabacs i consolidat les marques de Tabacos Gener entre les millors.

L’any 1873 torna per primer cop a l’Arboç i comença la construcció del Palau Gener (actual Col·legi–Residència L’Arboç) en els terrenys de l’antiga casa dels seus avis materns. El palau s’acabà de construir l’any 1889 i va ser la residència familiar compartida amb un domicili barceloní.

L’americano és va casar amb una cubana, a la qual anomenaven familiarment Panxita, i tan ells com els seus fills, els seus néts i fins i tot el besnét, actuaren sempre com autèntics patricis locals col·laborant en notables obres i aportacions: portada d’aigües, construcció de l’hospital, l’enllumenat, festes majors, obres a l’església….Ja l’any 1898 l’ajuntament, en mostra d’agraïment,  va decidir donar el nom de Rambla Gener al Raval, i de passeig Panxita al vial que comunica el final de la rambla amb l’avinguda dels Herois de 1808.

Acabada l’exposició barcelonina el Colom de caoba va anar a parar al palau arbocenc, l’estàtua patí el pas del temps i de la guerra 1936-39 que li escapça el nas i el dit.

El palau fou venut l’any 1949 a la Congregació Salesiana, on instal·laren el seu noviciat que funcionà fins l’any 1967. A l’interior del Palau Gener va quedar l’escultura.

Quan el propietari de l’edifici de les Amèriques –Josep M. Janer i Samsó-, ex-alumne salesià es va casar, D. Maximo -director en aquell moment del seminari- li va oferir un present, a escollir. Josep M. Janer es va decidir per l’estàtua de l’almirall. A finals de la dècada dels 50 del segle passat, un cop restaurada, la va situar a l’emplaçament actual.