HISTÒRIES DEL PENEDÈS: EL COLOM DE L’ARBOÇ

Deixa un comentari

Dalt de l’edifici de les Amèriques (1923), al  numero 43 del carrer Major de l’Arboç, s’aixeca palplantada l’escultura de Cristòfol Colom: una figura de caoba feta l’any 1888 per l’escultor Rafael Atché i Ferré.

Rafael Atché (Barcelona 1854-1923) fou l’artista que realitzà l’escultura  – de set metres d’alçada- que corona el monument barceloní a l’almirall. El conjunt monumental, de 60 metres d’altura, concebut per Gaietà Buïgas i Monravà, va ser construït amb motiu de la Exposició Universal de Barcelona de 1888, i inaugurat l’1 de juny d’aquell any. L’estàtua de Colom està situada dalt d’una columna de ferro realitzada a la “foneria Comas” que estava ubicada al carrer del Tigre, a l’edifici que posteriorment es convertiria en la popular sala de ball La Paloma.

Rafael Atché va fer primer la figura arbocenca a escala més reduïda. L’escultura de fusta va presidir, a l’Exposició Internacional de 1888, el gran pavelló de 13 metres d’alçària dels tabacs cubans Gener.

En Josep Gener i Batet va ser un “americano” nascut a l’Arboç l’any 1831. Fill gran de set germans, d’una família de carreters, va emigrar a Cuba a l’edat de 13 anys. Als 34 anys ja havia creat la seva fabrica de tabacs i consolidat les marques de Tabacos Gener entre les millors.

L’any 1873 torna per primer cop a l’Arboç i comença la construcció del Palau Gener (actual Col·legi–Residència L’Arboç) en els terrenys de l’antiga casa dels seus avis materns. El palau s’acabà de construir l’any 1889 i va ser la residència familiar compartida amb un domicili barceloní.

L’americano és va casar amb una cubana, a la qual anomenaven familiarment Panxita, i tan ells com els seus fills, els seus néts i fins i tot el besnét, actuaren sempre com autèntics patricis locals col·laborant en notables obres i aportacions: portada d’aigües, construcció de l’hospital, l’enllumenat, festes majors, obres a l’església….Ja l’any 1898 l’ajuntament, en mostra d’agraïment,  va decidir donar el nom de Rambla Gener al Raval, i de passeig Panxita al vial que comunica el final de la rambla amb l’avinguda dels Herois de 1808.

Acabada l’exposició barcelonina el Colom de caoba va anar a parar al palau arbocenc, l’estàtua patí el pas del temps i de la guerra 1936-39 que li escapça el nas i el dit.

El palau fou venut l’any 1949 a la Congregació Salesiana, on instal·laren el seu noviciat que funcionà fins l’any 1967. A l’interior del Palau Gener va quedar l’escultura.

Quan el propietari de l’edifici de les Amèriques –Josep M. Janer i Samsó-, ex-alumne salesià es va casar, D. Maximo -director en aquell moment del seminari- li va oferir un present, a escollir. Josep M. Janer es va decidir per l’estàtua de l’almirall. A finals de la dècada dels 50 del segle passat, un cop restaurada, la va situar a l’emplaçament actual.

Aquesta entrada s'ha publicat en HISTÒRIES DEL PENEDÈS el 15 d'abril de 2011 per Josep Arasa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.