EL BARRINAIRE -Josep Arasa i Ferrer

"Tan sols quan has demostrat la teva capacitat de convertir-te en un problema pots començar a negociar amb el món la part de raó que creus que t'ha de correspondre" Enric Vila

27 de gener de 2012
0 comentaris

FACUNDO BACARDÍ, EL REI DEL ROM

Històricament, l’activitat econòmica principal sitgetana havia estat el conreu de blat, l’horta, els garrofers, el margalló, la vinya i sobretot la malvasia. Des de 1345, quan Vilafranca demanà una autorització per tenir un port a Sitges, la localitat va esdevenir la sortida comercial dels productes penedesencs.
A finals del segle XVIII Catalunya obtingué el permís per comercialitzar directament amb Amèrica, a partir d’aquell moment, a Sitges va créixer l’activitat portuària, ja que es va establir un constant comerç amb les colònies americanes i es va produir un gran corrent migratori cap a Amèrica. Sitges tenia 3.500 habitants i més del 27 % dels catalans que comerciaven amb Amèrica eren sitgetans. A partir del segon terç del XIX els comerciants sitgetans van tornar enriquits d’Amèrica.
El mes d’octubre de 1814 va néixer a Sitges en Facundo Bacardí Massó, fill d’una família -originària de Tarragona- que es dedicava al comerç de vi. Quan ell tenia 15 anys la família va emigrar a Cuba i es va establir a Santiago de Cuba, on van seguir amb el negoci comercial. L’any 1843 en Facundo Bacardi  es va casar amb Amalia Victoria Moreau.
A totes les Antilles els esclaus consumien rom, una beguda alcohòlica de forta graduació obtinguda a partir de la canya de sucre. El rom ja es coneixia des de l’antigor, fins i tot Marco Polo, en el segle XIV, explicava que a Pèrsia havia provat “el gustos vi de sucre “. El primer document antillà que fa esment del rom prové de les Barbados l’any 1650. 
En Facundo Bacardi es va adonar de les potencialitats que tenia el licor si el feia més lleuger i l’envellia, i l’any 1852 va començar a buscar apassionadament nous processos d’elaboració fins que va trobar una formula satisfactòria madurant el rom amb carbó vegetal. El 4 de febrer de 1862 va comprar una antiga destil•leria a Santiago de Cuba, amb sostre de llauna, un alambí de coure i ferro forjat, i una eixam de ratpenats. En aquell senzill celler va crear l’empresa Bacardí i Compañía.
Buscant una imatge distintiva pel el nou rom, Doña Amalia va suggerir utilitzar un ratpenat. La senyora coneixia les virtuts que els indígenes de Cuba –tainos- atribuïen als ratpenats com a portadors de salut, fortuna i unitat familiar. En un segle XIX amb gran percentatge d’analfabets el logotip va esdevenir clau per a la difusió del producte.
En l’elaboració de rom també treballaven els fills del matrimoni ,José, Emilio i Facundo. Durant la insurrecció cubana de 1868 la família Bacardi –igual que d’altres penedesencs (3 de vuit 11-02-11)– es va posicionar contra Espanya, la qual cosa els hi va comportar alguns problemes amb les autoritats colonials. El 9 de maig de 1886 en Facundo Bacardí va morir a Santiago de Cuba; quan Cuba va esdevenir independent, el seu fill Emilio va ser el primer alcalde de Santiago i, posteriorment, senador electe de la República (1906).
Publicat El 3 de vuit 27-01-12


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.