EL CELLER
Deixa un comentariDianne Reeves ha estat una acompanyant en el darrer full d?El Celler?. Una novel·la entretinguda, que no ferà historia d?en Noah Gordon. Un periodista que va saltar a la fama literària amb El Rabí. Des pues ha publicat El metge, Xaman, La doctora Cole, L?últim jueu, etc. (segueix)
El celler te histories personals de força, personatges vitals, retrats d?una època convulsa de finals del segle XIX al Penedès, i és fàcil de llegir. Entre vinyes i guerres carlines, la narració descriu costums i tragèdies d?abans de l?arribada de la fil·loxera.
El celler, però, te espais descriptius poc documentats, especialment els que fan referència als castells. La manca de formació castellera de l?autor (o assessorament) li comporten descripcions del fet casteller certament imaginatives i fora de temps. Malgrat tot, és una obra útil per a la projecció internacional del nostre país.
La versió que he llegit és la catalana traduïda per Rosa Borràs. Possiblement bona coneixedora de la llengua, però certament un personatge que no ha trepitjat mai una vinya -a la que anomena vinyar, terme correcte però en desús- ni ha conegut mai una colla castellera.
La pinya d?un castell és nominada segons la traducció directa de l?anglès com la ?base d?un castell?; els terços com ?el tercer pis?, i els quarts com el ?quart pis?.
Tanmateix, El celler, és una obra de lectura recomanable. Tal com deia en Dalí, ?és important que parlin d?un, encara que parlin bé?.