Josep Arasa i Ferrer

L?església catòlica sempre és noticia, per activa o per passiva, per diners o per pederàstia, per miracles o aparicions, pels seus capellans o pels feligresos, l?església sempre vol estar en portada. La seva adaptabilitat al medi, i els seus coneixements del màrqueting li han permès sobreviure durant mil·lennis.

Aquesta setmana tres noticies relacionades amb el clergat catòlic m?han cridat l?atenció. La primera fa referència a la potestat que te el Borbó ?igual que la tenia en Franco- de nomenar algun bisbe. La segona: la beatificació -a l?engròs- de 498 sacerdots espanyols. La darrera: la condemna d?un sacerdot argentí per delictes contra la humanitat.

1ra.-Els reis d?Espanya mantenen el privilegi franquista d?escollir la persona que serà nominada bisbe castrense. En els acords entre Espanya i la Santa Seu, de 1976 i el de 1979. és defineix el procediment que cal utilitzar quan la plaça de bisbe castrense queda sense treballador.

El ritual que cal seguir és: El Ministeri d?Afers Exteriors i la Nunciatura, de comú acord, seleccionen tres candidats.  Notificació a la Santa Seu que dona el vist i plau al tercet. El Rei d?entre els tres noms, n?escull un i ho comunica al Vaticà, que el nomena oficialment.

L?elegit serà el responsable de l?assistència religiosa a  l?exèrcit i de l?atenció a la família reial.

Dues reflexions al respecte:

a)Aquesta obediència de la cúria eclesiàstica a la reial, és la imatge de la democràcia interna de la institució religiosa.

b) Caldrà augmentar-li el jornal al rei, ja que se li prepara feina, doncs és de suposar que, en un Estat lliure i no confessional, haurà de fer el mateix amb els popes, pastors, imans, rabins i d?altres responsables religiosos contractats pel mateix menester a l?exèrcit espanyol.

2a.-Amb molta joia, mes ben dit ?con profunda alegria? la Conferencia Episcopal Espanyola, ha escollit aquest moment en que a les Cortes és debat la Llei de Recuperación de la Memoria Historica, per a celebrar a Roma la beatificació de 498 dels seus ?hermanos nuestros en la fe, de los muchos miles que dieron su vida ….durante la persecución religiosa de los años treinta del pasado siglo XX. La iglesia reconoce ahora solemnemente que murieron como martires…?

Segueixo amb el comunicat eclesiàstic ?el testimonio de miles de mártires ha sido más fuerte que las insidias y violencias de los falsos profetas de la irreligiosidad y del ateismo?.

Tan sorprenen com el moment escollit per a la beatificació, ho és que mai hagin beatificat massivament els morts per la violència inquisitorial; o els capellans catòlics morts pels franquistes defensant el país basc; o els que van patir les presons o els camps de concentració de la dictadura. Ni beatificat a cap dels pagesos morts de gana, per les escasses rendes que els hi donaven els bisbes escanyapobres propietaris de la terra que treballaven.

3ra.-La justícia argentina ha condemnat a cadena perpetua al sacerdot catòlic Christian Von Wernich, el primer religiós sentenciat per delictes contra la humanitat comesos durant la seva dictadura militar (1976/1983). El capellà confessava detinguts il·legalment en centres clandestins de la dictadura per treure?ls informació i, fins i tot, va participar en sessions de tortura.

La cúria catòlica, coneixedora dels fets i solidària amb els dictadors ara calla, però, lògicament, hauria de indemnitzar (terrenalment) a les víctimes i celestialment beatificar-les. De la mateixa manera que hauria d?indemnitzar als morts pels canons de Mussolini, beneits pel papa Pius XII abans de sortir al combat contra els abissinis.

Coneixedors de la sentencia, seria bo escoltar la Conferencia Episcopal Española  a propòsit dels capellans que durant anys van ser solidaris i ferms defensors de la dictadura franquista?.

I els darrers governs espanyols que han fet amb el clergat que va participar activament en les tortures a les presons espanyoles, en els camps de concentració o beneint els camps de treball?. Que els hi va passar a tots aquells que col·laboraven o silenciaven les sentencies de mort del dictador?. Perquè han guardat silenci i desaparegut del record, aquelles monges de les presons de dones, que maltractaven desapiadadament a les presoneres i els seus fills?.

Masses silencis en nom de Deu. Silencis que ara troben la col·laboració de la llei de Memòria històrica.