Josep Arasa i Ferrer

Sense entrar en les causes científiques per les quals les llagostes es multipliquen i esdevenen plagues, cal apuntar que una de les seves característiques més notables és l’existència d’espècies migratòries que poden desplaçar-se a grans distancies. Quan s’ajunten en grans masses canvien de forma, de color, de comportament, de manera de desenvolupar-se i de costums ecològics.

De la plaga de llagostes de 1687 un cronista anònim, coetani a la plaga, escriu “…no deixaron cosa verde ni grano, …Las vi pasar y pasar dias enteros y esto quando podia alcansar la vista como enxambres de abejas, de manera que parecia estar delante del sol una niebla, y las vi desta manera caminando quatro leguas y algunes vezes hacer sombra al sol...”A l’arxiu de la catedral de Tortosa es pot llegir “era tanta la langosta, que la tierra estaba como negra; y tal daño causava …que de todas las poblaciones saliesen cada dia un buen número de personas para recogerla y matarla”

Es buscaven mil remeis, i en veure que els porcs es menjaven les llagostes l’ajuntament de Valls va manar “comprar cien cerdos, que mandó apacentaren los terrenos mas invadidos. Esta medida disminuyo la plaga, però no la extirpó,…”. Fins i tot s’editaren llibres d’exorcismes específics.

A Barcelona es reuní el Consell de la Ciutat per a tractar de les rogatives que caldria fer contra la plaga. El 10 de setembre de 1687 al convent de la Mercè hi va haver un incendi i això es va interpretar com un senyal. La ciutat es va encomanar amb cos i ànima a la Mare de Déu de la Mercè perquè els alliberés d’aquell suplici. La plaga va acabar desapareixent i els ciutadans van agrair-li-ho nomenant-la Patrona de la Ciutat.