Josep Arasa i Ferrer

Aquell dia, a finals de setembre de fa 32 anys, tota Europa es va estremir davant la barbàrie i crueltat del darrer govern espanyol del dictador viu. Uns judicis sumaríssims fets per tribunals militars sense garanties processals, la confirmació de les sentències per part del govern i els sàdics voluntaris de la Guardia Civil i la Policia Armada de l?època, que formaren els escamots d?afusellament, van arrabassar la vida a aquests cinc joves militants, però no van poder evitar el vent de llibertat que generaren el seu darrer alè.

L?assassinat d?en Txiki i els seus quatre companys d?adversitat van ser els darrers actes homicides d?un règim que, durant quaranta anys va prendre la vida a milers de demòcrates, va oprimir als pobles i nacional de l?Estat i va pretendre anorrear la dignitat de milions de persones.

En la persona de Juan Paredes Manot ?Txiki- volem retre homenatge als assassinats aquell dia i a tots els lluitadors per la llibertat que durant quatre dècades van ser represaliats i, encara avui, no han rebut el reconeixement institucional pel seu sacrifici per la llibertat de tots. Txiki, però, també representa el drama i la grandesa dels milers de persones que es van veure obligats a emigrar dels seus pobles i es van integrar plenament a la societat que els va acollir. La plena actualitat d?aquestes dos realitats ?la recuperació de la memòria històrica i el repte de la integració dels immigrants en nostres societat- fan d?en Txiki un símbol que aplega passat i futur, patiment i esperança.

Aquelles forces polítiques i socials reaccionàries que el 1936 van iniciar l?assassinat de la llibertat i van culminar el seu afany lliberticida el setembre de 1975, també són culpables ahir i avui , de l?èxode obligat de milers de persones per a poder treballar i viure amb dignitat.

Aquest homenatge conjunt d?Euskalherria i Catalunya reten a en Txiki és un pas més en l?agermanament d?aquest dos pobles que comparteixen patiments i anhels de llibertat. El 1937 Catalunya va rebre amb els braços oberts al Govern Basc i als milers d?exiliats que fugien de l?exèrcit facciós , quasi quaranta anys després en Tiki va ser afusellat a Cerdanyola del Vallès, el patiment compartit ens agermana encara més en la nostra lluita comuna per la llibertat dels nostres pobles i la dignitat per a totes les persones que viuen i treballen a les nostres terres.

Dos pobles que al llarg de la seva història els seus ciutadans s?han vist obligats a emigrar, han estat i són acollidors d?immigrants, dos nacions que s?han construït i se segueixen construint amb les aportacions de tots, sense que compti l?origen, raça o religió, han de comprometre?s una vegada més, amb tots els més desafavorits que arriben a les nostres terres.