Josep Arasa i Ferrer

EL ECO DEL PANADÉS” I EL TREN”

“De la industria palanca potente,/de riquezas veloz conductor;/es el alma del siglo presente,/el vapor, el vapor, el vapor”….

Aquest és un verset signat per Juan Floran i publicat a “El Eco del Panadés” el primer periòdic aparegut a Vilafranca. “Periodico de intereses materiales, agricultura, industria, comercio, amena literatura, avisos y noticias. Se publica todos los domingos”. Va aparèixer gairebé durant dos anys, des de gener de  1865  fins les acaballes de 1866. Primer el dirigia Salvador Maria de Fabregués, i posteriorment ho feu Gaietà Vidal i Valenciano.

Durant aquells anys la vila estava reclosa dins les muralles, la gent encara anava a Barcelona amb diligència i calia encarregar el passatge tres o quatre setmanes per endavant. Les cases s’enllumenaven amb oli. Les diversions públiques vilafranquines eren les ballarugues del Casino de la Unión i del Gran Salón, i les representacions teatrals al teatre Municipal “el Coliseo”. La gent es queixava dels carrers foscos, amb clots, fang i pedres.

El primer tram de línia entre Barcelona i Molins de Rei va inaugurar-se l’any 1853. L’any 1855 es va publicar  la “Ley General de Ferrocarriles” que intentava posar ordre a una manca de planificació ferroviària estatal. El 1859 el tren arribava a l’estació provisional de Martorell, a l’altra riba del riu Llobregat. Tres anys més tard creuaria el riu i arribaria a l’estació definitiva. El 24 de maig de 1861 amb repic de campanes a Santa Maria, matinades musicals, i el Drac ballant de cul a Vilanova es va festejar que s’havia publicat el Reial Decret pel qual Vilafranca disposaria del “privilegi” del ferrocarril, rebombori comprensible si es té en compte que Vilanova i la Geltrú s’oposava fermament a aquesta decisió. La Vila va subscriure 4.000 accions de la “Sociedad de los ferro-carriles de Barcelona a Martorell y Tarragona” .

L’Eco deixa clar que el problema urbanístic més gran que hi va haver va ser decidir quin seria el lloc d’ubicació de l’Estació. El 4 d’abril el consistori va crear una comissió que proposes per on calia passar el carrer per anar a l’estació, perquè “al entrar en la población por aquel pasaje –carrer del Fum-y ver ante si los malos casuchos habitados la mayor parte por gitanos, formara una pobre idea de nuestra villa”.

Diversos entrebancs, entre ells un enfonsament a la Granada, van enrederir un any el pas del ferrocarril pel Penedès. Per fi el 15 d’abril 1865 el tren que unia Barcelona amb Tarragona va circular per primera vegada.  Aquell primer dia no van haver-hi coets, ni festassa, simplement, el tren va passar. A partir d’aquella data es va posar en marxa un servei regular de ferrocarril amb quatre viatges diaris, dos a Barcelona -65 minuts- i dos a Tarragona. Poc temps després va començar un servei discrecional que unia la Vila amb l’estació.

“La distancia es ya valla pequeña/ que se salva en un pronto vaiven:/con la fuerza que al mundo domina,/Con el tren, con el tren, con el tren…”

 Publicat a El 3 de vuit 01-04-15

PER SABER-NE MÉS:

Història del ferrocarril. Renfe. http://www.trenscat.com/renfe/linia03_ct.html

Vilafranca 1865, Centenari del primer periòdic vilafranquí. Manuel Benach i Torrens. Cosas que fueron. 1967.

Arxiu de revistes catalanes antigues. http://mdc2.cbuc.cat/cdm/search/collection/panades