El bloc d'Enric de Vilalta Pach

Diuen que la política és l?art de la convivència possible. Si
els polítics són els representants de la sobirania popular, escollits per fer
possible aquesta convivència, com pot ser que tothom en malparli com si fer-ho
fos un esport? Som conscients que això mina la credibilitat del sistema democràtic?

Els partits polítics són organitzacions formades per homes i
dones amb virtuds i defectes com tothom, perquè són tothom. De les persones
elegides, aquestes que en diem ?els polítics?, n?hi ha que treballen bé i n?hi
ha que no; n?hi ha que se?n surten i n?hi ha que no; però no són els culpables
de tots els mals ni dels nostres béns. Si són on són és, en general, perquè
nosaltres ho volem. Ells se?ns ofereixen i nosaltres els fem (o no) confiança
perquè administrin l?interès general pensant en tothom.

La ciutadania (organitzada o no) té l?obligació d?exercir la
crítica a l?acció política, d?aplaudir els encerts i denunciar els
incompliments, de ser implacable amb qui s?excedeixi o caigui en la corrupció,
però sense oblidar que es fals que tots siguin iguals i que allò que els ha
portat (si més no a la majoria) a exercir aquesta feina ha estat la voluntat de
servir la comunitat.

Tinc un amic que quan algú s?exclamava de les (mítiques) vacances
dels mestres responia inalterable: ?Fes-te?n?. Doncs bé, no veig que hi hagi
bufetades per entrar en política i/o en càrrecs de responsabilitat d?aquells
que demanen estar disponible com un metge, o rebre òsties (figurades) fins i
tot quan no toca.

La democràcia la creem i l?alimentem les persones. Fer-la créixer és
cosa de tothom.