Quan vaig decidir-me a publicar un llibre
no va ser per atzar que vaig voler centrar-me en el PSC. Crec que
n’hauríem de fer un debat públic seriós,
d’aquest partit. Amb el llibre ho intento, però els meus
mitjans són limitats. Sí, tenim un problema i aquest
problema es diu PSC. I aquesta setmana ho tornem a constatar. Resulta
que la ministra Chacon presenta un pla que és una còpia
d’un que ja estava en vigor des del 2004, que era competència
de les comunitats autònomes, i que a més ofereix 30
euros de menys. Ho podeu llegir a Vilaweb.
I resulta també que mentre Iceta fa el seu discurs
en suport de les accions de la Secretaria General de l’Esport i en
favor del partit Catalunya ? Estats Units, els diputats del PSC
voten, com el PSOE,
en contra de les seleccions. Amb raó es queixa Maldonado
de l’esquizofrènia socialista. I en tercer lloc, l’acord
Castells-Solbes, que es ven com un compliment positiu per part del
govern (amb el qual pretenen guanyar vots), però que en
realitat és el reconeixement dels deures que no s’havien fet i
la prova de la inutilitat de l’Estatut, ja que un cop aprovat cal
continuar barallant-se amb el ministre de torn. A més, com
tots sabem, una cosa és pressupost i una altra de ben diferent
execució, i això, en les relacions Catalunya-Espanya,
vol dir que sempre troben la manera d’escatimar i prendre el pèl.
Al llibre intento fer una sintesi de les meves
crítiques en set punts: ?La
trampa i l?engany del discurs federalista?, ?la disjuntiva PSOE
/ Catalunya?, ?la progressiva pèrdua de suport electoral?,
?negar el dret democràtic de decidir?, ?no ens enganyem:
més autogovern no ens en donaran?, ?el papu del PP? i
?alcaldes hereditaris i presidents que trenquen acords?. És
una llista relativament breu i força sintètica. Segur
que de punts n’hi podríem afegir molts més. I el
darrer despropòsit és la idea esbojarrada de
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Amb totes les matisacions que vulgueu, ERC hans a permès veure la marrada de l´autonomisme i del federalisme en proposar l´estatut.
Amb els tripartits- ara ja no puc dir si expressament- em pogut visualitzar tots la lenta espanyolització dels 23 anys de pugilisme, el regionalisme de la major part de patums de Ciu i l´espanyolisme del psc ( molts anys se ls ha acusat i ara podem dir que no eren infundades les acusacions).
Amb tot el pesar i per moltes rebequeries que surtin el ASC es un partit de Copiós envers a Catalunya – Principat inclòs-.
I no val invocar drets individuals quan ataquen drets col.lectius!