Aquesta
mitjanit acaba la campanya. Vam proposar un visionat massiu del vídeo
de Xevi Mató del 3 al 9 de setembre i la resposta ha estat
molt bona. Demà al matí en farem balanç. Ara
mateix el comptador diu que portem 62.072 visionats i per entrar al
rànquing dels més vistos del mes en la secció de
notícies i política hauríem de superar els
77,197, una quantitat que pot continuar pujant. Ens caldria un impuls
excepcional per fer-ho aquest darrer dia de campanya. Molt
probablement ens quedarem a les portes d’aquesta fita. Però
cal tenir en compte un cop més que entre els cent vídeos
més vistos d’aquesta secció n’hi ha que estan a punt de
caure perquè fa un mes que estan penjats. Concretament n’hi ha
set que porten quatre setmanes. I, cosa encara millor, n’hi ha més
de quaranta que porten tres setmanes penjats i que, per tant,
desapareixeran del rànquing del mes abans que nosaltres.
Suposant que demà dilluns els visionats s’aturessin
dràsticament, la inèrcia que portem i la caiguda dels
que tenim davant ens podria afavorir. Però no sabem com van
els nostres competidors, els altres vídeos que encara no són
al rànquing i que tenen tants visionats com nosaltres o més.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Qui parla de fracàs??? Això només ha estat un assaig. Molts de nosaltres ens hem conegut arran d’aquesta campanya, hem descobert com aconseguir moltes visites, i a cada moment descobrim nous mètodes per fer pujar els contadors. Aquesta campanya ha enganxat a molta gent, i si es prepara amb més temps, pot ser la òstia perquè estarem més organitzats, sobretot tècnicament.
Xavier, proposo fer una altra campanya semblant però aquest cop com a protesta contra el dia de la hispanitat, el 12 d’octubre, i posant un video -aquest cop d’un o dos minuts màxim de durada- en què s’expliqui el vet a les nostres seleccions i al partit contra els EEUU que s’havia de jugar aquella mateixa setmana, el diumenge 14.
Sé que vas de bòlit! Però, quan faràs el balanç del mes d’agost? Oi que no l’has fet?
Jo crec que la campanya ha estat un èxit a nivell de participació: 65000 visionats i 1200 comentaris. De totes maneres, no hem aconseguit l’objectiu principal, que era donar a conèixer internacionalment el casos de l’Èric i de Catalunya. Això potser ha sigut donat perquè ens hem pres la campanya com un sprint, i més aviat és una marató, una cursa de resistència. Tenim 65000 visionats, i això es pot aprofitar. Podem seguir pujant els número de visonats, encara que a ritme més lent que fins ara. Si això ho hem aconseguit en una setmana, que aconseguiriem en un mes? i en un any?
També crec que la campanya, no ha tingut gaire ressó a nivell nacional. Pràcticament només se n’ha sentit parlar per internet, i en les pàgines de noticies just el dia que s’estrenava la campanya. L’Avui va publicar la noticia i molts visionats van venir des de la seva web. Se que revistes com Tot Sant Cugat també en van parlar. Però que jo sàpiga, cap televisió i cap radio n’ha parlat. En aquest sentit, com que la notícia del cas de l’Èric ja no era d’actualitat, no hem tingut gaire col·laboració dels mitjans
També us dic que en general desconeixem força com funciona això del Youtube. Us plantejo algunes coses que potser caldria analitzar per futures campanyes:
1)és útil posar el video dintre del youtube España? Ho dic, perquè jo vaig penjar un video-response del Pau Casals, i com que tinc posat com a nacionalitat Irlanda, es va posar al You Tube Irlanda. Amb les poques visites que ha aconseguit aquest video, ja sortia com a Top Rated (#56 this week Irland) i com a Top Favorite (#95 this week Irland). Possiblement el You Tube Espanya té uns rankings més competitius que els d’Irlanda. Per altra banda, posant el video al You Tube d’un altre país, potser ajudaria al fet d’internacionalitzar el cas.
2)Cal borrar els comentaris contraris? Si borrem els comentaris contraris, no creem polèmica. Creant polèmica fem que vingui més gent, encara que només sigui per fer rèpliques des del punt de vista hispànic. Qualsevol espanyolista que posa un comentari, i que després veu que el comentari ha estat borrat, no torna a visitar el video. Si en canvi, rep una resposta, està pràcticament obligat a tornar per orgull. I cada cop que torni, a més a més d’afegir un altre comentari fent contrarèpliques, el video sumarà un visionat. Vaig mantenir una discussió amb una noia a qui se li va borrar el comentari que havia posat. O sigui que em va enviar els seus comentaris a la meva bústia de mail del You Tube. Vam fer aproximadament uns 10 comentaris cada un. Si no se li hagués borrat el seu comentari, hauria hagut de tornar al video de l’Èric unes 10 vegades.
3)No sabem quina repercusió té sortir als rankings dels més vistos. No crec que això sigui una informació fàcil d’aconseguir, ni si la gent del You Tube la dongui a qualsevol, però realment sabem quiina mitja de persones cliquen els videos que surten als rankings dels més vistos si estàs a la primera, la segona o la tercera pàgina? I qui diu al rankings dels més vistos, diu al ranking dels comentaris. Potser, per posar un exemple, hem fet molts esforços per sortir al ranking dels més vistos, i fent els mateixos esforços per sortir al ranking dels més respostos s’aconsegueixen també uns números de visites molt alts. O potser és tot el contrari, potser el ranking dels mes respostos no serveix per res perquè ningú es mira aquests rankings i la primera pàgina d’aquests rànkings té una mitja baixíssima de videos visitats. O potser, i aquesta seria el pitjor dels casos, sortir en tots aquests rankings no aporta un augment significatiu de visites, per tant, l’esperat efecte cascada no es produiria mai. No sabem prou bé aquestes dades, i saber-les faria que optimitzessim els nostres esforços
Espero que aquests comentaris no es prenguin com una crítica negativa. És tot el contrari, crec que s’ha fet una gran feina i que la idea ha estat excepcionalment bona. Només aporto idees que se m’han acudit durant aquesta setmana i que potser caldria tenir en compte
Ja us ho dic, la campanya no té perquè acabar. Podem seguir i aprofitar la feina feta fins ara.
Salutacions i independència