Tristor d’aigua
Un i altre cop
desenterres la tristor.
De tant plor,
esdevens pluja,
de tanta soledat,
silenci cec.
Sóc un càntir negre
mig ple d’aigua fresca,
que s’està a frec d’arrels
a l’ombra de la figuera
de l’hort d’agost i que
la boca de l’hortolà cobeja.
Per damunt el brancatge,
les garses xerren tafaneres
i esgarrapen la tarda
carregada de crits muts
que assenyalen nuvolada.
Plourà, i l’aire humit que arribarà
et mostrarà les gemmes ocultes
de la frondositat que a les regues,
el cansat treball ha fet possible.
Gener 2017-agost 22
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!