Setembre groc
Aquest
feixuc caminar
dins la nit profunda
té un sol cos, conformat
pels besavis
dels avis
dels pares dels meus avis
i jo.
Tots hem resistit l’embat
de l’amo.
Tots hem acotat el cap
per a mantenir-nos vius.
Quina llarga espera
alimenta el pa que menjo,
quin silenci estèril
em mena
entre la boscúria,
com de sol em sé
entre les roques!
Nissaga de pagesos,
mariners i menestrals del
País envejat.
Setembre 2019