Reravera-autumne
Arribada la tardor travessaré el bosc,
esventaré la boira que m’acompanyi
i amb l’envelliment que m’empassega
cantussaré, al ritme de les meves passes
matusseres, velles consignes de pertinença.
Sóc una baula més dins la besllum
que arriba de la fita suspesa a l’horitzó de neu
que s’albira per damunt de les capçades
de l’arbram, els meus pensaments caminen feixucs
per aquest octubre desarrelat amb nous indrets
desconeguts i espero amb ànsia, l’arribada
a la font del marge, per a refrescar la gola
resseca de tant silenci amuntegat
i, assegut al banc de pedra,
encetar el formatge que al sarró,
ha compartit amb mi tants pressentiments
al dellà de l’estiu acolorit dels camps de cereals
senyorejats pel vol de l’aligot.
Octubre 2022
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!