Piccolo è grande
“S’atura la fe quan em gronxo
de miracles,
d’ironies,
de canvis,
de pedres a la sabata,
de rius de coloraines
i de guilles que tenen fam.”
Teresa Tarrida. De disbauxes.
Quina joia!
mentre la tarda toscana
del juliol de coure,
avança i solcou d’esma
les tertúlies dels déus envellits,
l’estimada m’acompanya
i protegeix
de tant capficament.
Davant del llac,
pla com un mirall verd,
s’hi reflecteixen els dies.
Asseguts a les gespes
de la riba fruïm del nostre estar,
tot és costat, tot és tot el temps,
l’un per l’altre tot és ara.
Arriben els ànecs i s’abalancen al silenci,
llur clapoteig cridaner desvetlla,
de sobte, l’aigua amansida,
la mateixa que acull
les esquenes dels ancians
que cerquen el jóc
de la imparable metàfora.
Llac Tamerici
Juliol 2019
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!