Open Arms 2017
Impàvids escoltàvem
per damunt del vent,
com de clams de llibertat
emergia una illa de desconsol.
Impassibles escoltàvem
els udols de la mar,
mentre s’empassava vides
que fugien de la guerra.
Inalterables escoltàvem
els plors dels germans martiritzats,
mentre planificàvem les vacances.
Judiciosos
ens sentíem hereus
dels valors més pregons
de l’humanisme.
Escrupolosos
justificàvem el dolor i la inoperància,
de la nostra manca de
resposta contundent.
Cofois
dipositàvem la nostra consciència,
en la insensible Europa.
Nosaltres,
cadascú de nosaltres
naufragàvem en el mar de la dignitat
Nosaltres, els millors,
recollíem els cossos ofegats
que les onades vomitaven.
Nosaltres, els millors,
fotografiàvem els infants desolats pel plor,
que la nostra covardia fomentava.
Nosaltres, els millors,
repartíem aigua, aliments i roba
entre la desesperació,
sense afecte.
Nosaltres, tots,
manteníem amb la nostra inacció,
el poder que feia possible el terror.
Per a Open Arms.
Can Ninetes, 6 de maig de 2017
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!