Mar de novembre
He pres el vell camí
que em duu al novembre.
Allà, un cop arribat,
tenyiré de roig i de groc
les heures que envolten
aquest present tant feixuc.
Assegut al sorral,
miraré més enllà
de les onades ,
al punt de la tènue frontera
on cel i mar es troben,
i un cop més, veuré la petita
Pàtria tremolosa,
gràvida, amatent,
l’últim reducte,
l’anhel cobejat
d’aquest jo irredempt,
i del teu,
Llescarem els dies
amb insurgència,
la tenacitat garbellarà la
mandra i prendrem
el temps amb els punys closos
i la distància seran garbes de blat,
adreçades damunt el rostoll,
acabada la sega,
juny 2022
————————–
Mar de novembre
Amb la Montse Venturós
He pres el vell camí
que em duu al novembre.
Allà, un cop arribat,
tenyiré de roig i de groc
les heures que envolten
aquest present tant feixuc.
Assegut a la platja
miraré més enllà
de les onades ,
al punt de la tènue frontera
on cel i mar es troben,
i un cop més,
veuré la petita
Pàtria tremolosa,
-gràvida, atenta-
l’últim reducte,
l’anhel cobejat
d’aquest jo irredempt,
i del teu,
Del nostre.
Novembre 2016
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!