Estiueig
Mussitaràs el meu nom
enmig d’una mar d’argent viu i
aferrats, obrirem el portaló a la pluja
que no acaba mai i manté
humida la bona saó.
S’esberlarà el cel amb llampecs de
tempesta i nuvolades de plom
faran la fosca abans de la nit.
Serà un agost com els d’abans,
i en acabar el sortilegi de l’oratge,
les granotes harmonitzaran el pas
i les cuques de llum espurnejaran
entre les romagueres,
el vespre rebrà la lluna i alimentarà
els jardins manyacs de les cases quietes.
Després,
en bicicleta recorrerem
el caminoi encimbellat del marge
del rec, fins trobar de nou
el poder de la pell,
que en el bany a la bassa ens espera.
Maig 2022
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!