En el colomar
Mentre la nit s’espesseix
a si mateixa,
plouen coloms
d’incertesa.
S’albira, un terra humit
i receptiu, erm i bocamoll.
No encetem cap sardana,
s’allunya la cobla?
Desembre 2016
L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *
Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!