El vol de la cabrota
“Rosegada per l’àcid d’una absència de somnis,
la terra de pa, recorreguda sense dormir,
alça la muntanya de la vida”
Paul Celan. De Cristall d’alè
No vull ser cap record encès
dins la vitrina del menjador dels pares,
ni cap vaixell que entra a la dàrsena
per a arrecerar-s’hi al dic
en acabar la travessa dels mars
d’espesses onades de l’orient.
No vull plànyer-me de les cremors de les
llampegades
que van obrir la meva pell
mentre escoltava la remor bruta
del brossall amuntegat
a la plaça de la ciutat encerclada.
No vull sentir esgarips acusadors
de cap au nocturna,
que ha romàs callada el temps del dolor
i de l’alta solitud.
Tornaré a dibuixar la frontera
amb totes les fortaleses que conec,
tornaré a anomenar tota cosa
amb el nom que sé.
Empelta’t com sóc
de les branques del temps,
de l’aire, del foc i de la pluja,
a l’hora completa
litúrgica i silenciosa,
acompanyaré el vol de la cabrota
i tip de bonhomia,
el meu udol,
esberlarà les escorces de les suredes
juny 2019
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!