Diàleg encès. Començar
Entretant dormies
he anat a trobar un somni furtiu
que un griu de vol nocturn,
amb xiscles encesos,
m’oferia.
Extingides les flames de la posta
es dissol l’acer
que la confusa pulsió
havia forjat a l’obscura farga,
i és llavors quan assajo de retenir
el teu somrís delicat de perla de neu.
Miro pel finestral
de la petita casa que sóc
i veig a contrallum
dues ombres cara a cara
al jardí de l’envelliment,
aquell que els pares ens en parlaven.
Gosa, pacient amant
encadenat al present,
servador del fil que uneix
els matins amb les tardes,
gosa d’encetar
el llibre de les teves imatges.
Pacientment i tenaç,
mostra els horitzons
de la teva mirada,
estén els braços per a abraçar
l’aire que alça al teu davant,
el pas ferm del dia.
Assenyala els teus confins i remarca
el valor de cada paraula que et guia,
car no hi ha company
per a camins sense nord
i no hi ha nord sense
llibertat, igual, lliure i compartida.
Llavors, a recer de la fosca,
amb l’alè de la paraula,
la netedat de la confiança mútua
i la claror dels estels de la llarga nit
sense tempestes,
es pot reprendre
el volgut, triat i pensat
senderol de la vida menuda en hores,
però alterosa i colossal
en policromia d’estimes.
Agost 2019
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!