Càntir
Tot esper batega en la resistència.
Com són de dures
les parets de la vellesa,
i com de toves,
les arribades enlloc!
Com hem de passar la calor
si arreu del poble està asfaltat
i la verdor ha esdevingut alè de foc,
d’aquest juny abandonat de surgències
i d’hàlits de degotalls?
Com podrem sadollar-nos
lluny del càntir amb anissos de comí,
que suava sota el magraner de l’era
i mantenia l’aigua fresca
com un Canigó regalat?
On queda l’arribada de la marinada
que balandrja els pollancres
com crins falbes
d’eugues prenyades?
Arreu el groc
-daurat i aspre-
bronzeja la tarda
lassa.
Juny 2019
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!