Paisatge amb roques
Les hores que se’n van a contra cor,
si mai retornen, és contra el cor.
Duen llum negra arrabassada
a l’ombra de cendra de la nostàlgia
i en el seu fluctuar la imaginació és gratuïta,
i tot ho aconsegueix,
tot ho fa possible, és a l’abast de tothom,
el seu horitzó és vastíssim,
la seva petja, un llarg estiu.
És la guspira imprescindible,
de la potent història que s’alça
quan som capaços de transfigurar
la monotonia en creació,
i l’empenta en quotidianitat,
Cap relació és una pèrdua,
car si no vas obtenir allò que esperaves,
et va evidenciar el que necessitaves.
Eduard Casas
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!