Mar d’espigues
Seguir des de la punta del dia
la llibertat sense paranys
dels colors salvatges,
copsar la respiració del renéixer
que traspua el blat naixent a recer
del groc arrelat en la calç i el silici
i que comparteix el xaloc i el cerç,
que ho meravella i encén amb seny i follia,
és un cant d’ocells,
albes perlades i adolescència infinita.
Un camí estàtic que et transforma
en saüquer, esguard i núvol.
Ventijol i plugim.
Eduard Casas
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!