Remor de mar obscura
Duus encara
la llum al rostre de quan
em vas voler conèixer,
de quan vas entrar per la porta del davant
amb ulls de fruita madura i de mel,
de curiositat necessària,
de set i d’entrega.
Petita por,
a estones aiguamoll impenetrable.
I vas irrompre com un cim,
i ja no et vaig poder contenir.
i el carrer va esdevenir un front
assenyalat amb cendra de dimecres.
Ah!
De besllum, alguna tarda
encara conserva tots els colors
de les teves galtes rodones intemporals
de porcellana, cera i món.
2009- abril 2023
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!