Sembla que hem de callar.
No és ben vist
d’alcar la mà
i amb veu tronadora,
exigir als malaurats electes
que no preservin
les seves fosques misèries
per damunt de les mil passes,
que menen a la frontera
del prodigi,
des de la llarga travessa
que la llum tèrbola
i closa de l’esclavatge ha conduit
Sembla que hem de mirar
en d’altres finestres que
mostren paisatges idíl·lics,
fèrtils conreus
amb papallones de colors
i músiques d’harmonies
dissonants,
que ensibornen la ment
dels més savis
i els colguen en el silenci espès
de l’embriaguesa
de les inútils equidistàncies.
Sembla que hem de benpensar
i escandalitzar-nos
dels rebecs que
etziben esgarips
en arribar l’hora concreta
del compromís
amb els companys i la terra.
Sembla que en el precís instant
del deure d’aquest periple,
cal oblidar la raó i el sentit
de la poblada immensitat
del nostre treball
i no travessar els límits
de les diversitats i
del bressol més ocult.
Tremolosa parla silenciada
dels germans instal·lats
a la còmoda riba
del manyac riu de la majoria.
A sota del malmès om,
els votants persisteixen
en travessar el corrent agitat
de les aigües braves.
Gener 2020
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!