PICAP

És ben sabut que l’alegria a casa els pobres dura ben poc, doncs bé, això ens ha passat amb la programació musical en català de Ràdio 4.

Tant la indústria discogràfica catalana, com els propis artistes d’expressió catalana portem anys reclamant un canal radiofònic per la musica en llengua catalana, i els motius son amplis i variats.

En llengua catalana s’editen tots els estils musicals existents, amb la qual cosa es pot fer una programació atractiva, per un públic ampli, sempre i quan es faci amb la coherència i professionalitat necessària segons les franges horàries i de “target”.

Segons l’Anuari 2011 de la música, editat pel grup Enderrock, durant el 2010 es varen publicar 591 discos amb al menys alguna cançó en català, cal dir que son xifres tan poc fiables com ho és aquest anuari, tan ple de xifres que et pot marejar, però que la majoria d’elles, igual que les informacions que apareixen, son publicades sense contrastar, sovint lluny de la realitat i amb una manca d’escrúpols periodístics que clamen al cel, però bé… si les xifres van per aquí, es evident que estem parlant d’un volum importantíssim de novetats.

Però també hem de tenir en compte que la riquesa de la nostra música ve de lluny, i que tenim un fons de catàleg molt important i majoritàriament vigent per poder-se programar radiofònicament , i estic pensant en les produccions de companyies històriques com EDIGSA, CONCÈNTRIC, ALS 4 VENTS, però també en la infinitat de música catalana de nivell editada el seu dia per BELTER, EDI MASTERS, DISCOPHON, HISPAVOX, AUVI, COLUMBIA, ARIOLA …. i els fons de catàleg de companyies que estan a prop dels 30 anys com son Blau/Discmedi, Audiovisuals de Sarrià o Picap i altres amb alguns anys menys però amb interessants fons de catàleg com son Salseta, Música Global, etc.

És a dir, de música enregistrada en català n’hi ha molta, de molt bon nivell i en tots els estils, i no podem admetre com excusa la manca de producció o de catàleg per no dedicar una emissora a nivell nacional a la música en llengua pròpia.

A un país on hi ha una llei del Parlament de Catalunya que obliga a programar un ridícul 25% de música catalana a totes les emissores i que cap compleix, (ni públiques ni privades, amb la excepció de Ràdio 4) perquè el Parlament és poc respectat, perquè el CAC mira cap una altra banda i perquè Catalunya com a país no ens sabem fer respectar ni tan sols internament. El tema és tant patètic que el CAC envia a la Cadena 100 una carta de felicitació per complir millor que ningú amb la llei… (heu escoltat a la Cadena 100?) i és perquè s’agafen a normatives de programació estatal,  realment és fotre-se’n de tot plegat. Tot i que en aquest punt he de manifestar l’estima personal i admiració professional que li tinc al Lluís Arté (Director de Cadena 100 Catalunya) , autèntic protagonista i co-responsable de la popularització del rock català de finals dels 80. Doncs amb el panorama radiofònic/musical que tenim a que menys podem aspirar que a tenir una emissora musical d’abast nacional que programi 24 hores diàries de música en català.

Jo porto molts anys treballant amb i per la música catalana, i puc dir que ja durant l’època d’en Joan Granados vam demanar tenir aquesta possibilitat radiofònica, no cal explicar ara la incomprensió tan brutal d’aquell personatge que dirigia la “Corpo” als inicis de TV3 i Catalunya Ràdio…, encara recordo com ens deia que el que era important era fer el DALLAS i els partits del Barça i que el demés eren collonades… (entenc que va ser molt important, lingüísticament parlant, que TV3 programés Dallas i els partits del Barça) però també és evident que per fer i normalitzar un país, això no és tot. Doncs des d’en Joan Granados fins a l’Enric Marín han passat molts responsables de la “Corpo” i amb sensibilitats diferents, però cap d’ells s’ha avingut a crear un canal radiofònic de musica en català. El màxim que hem obtingut és una ràdio per internet amb una programació incoherent que no crec que escolti ningú, mentrestant la “corpo” es va vendre RAC105 al grup Godó, es van inventar Catalunya Cultura amb una programació de calaix de sastre i finalment ICAT FM que diuen a la publicitat que porten 5 anys descobrint música, però que ningú sap dir-me que carai han descobert.

RNE a Catalunya, Ràdio 4 a la qual li devem molt i molt, sempre ha tingut una sensibilitat especial a la música catalana, des dels seus inicis amb l’Enric Frigola i la Maria Matilde Almendros, fins als programes d’en Jordi Roure, Jesús Ventura, Eduard Elies, Víctor Alexandre etc. etc. fins aquesta darrera etapa amb en Joan Arenyes i amb la direcció de la Montse Melià i en Joan Bosch que varen convertir Ràdio 4 en la primera i única emissora de programació musical 100% en català, tot i que al meu entendre varen cometre l’error de deixar  part de programació convencional/generalista la qual cosa desorienta a la audiència, però tot i això va representar un pas de gegant importantíssim, tot i que la manca de coherència en la programació general els penalitzava, les audiències van millorar notablement. Però tal com deia a l’inici d’aquest apunt, l’alegria a casa els pobres dura ben poc i en Joan Bosch va caure en desgràcia i tot va començar a tremolar i finalment les forces internes de RNE a Catalunya també van fer caure a la directora Montserrat Melià. En el seu lloc varen nomenar a la periodista Olga Rodríguez que venia d’informatius i els seus conceptes de ràdio son altres, considera que Ràdio 4 no es va crear per ser una emissora musical i per tant decideix tornar a la programació convencional/generalista, la qual cosa a simple vista pot semblar molt bé i coherent, però també sembla un suïcidi si tenim en compte el pressupost de Ràdio 4, però bé, tenen dret a voler competir amb Catalunya Ràdio, RAC1 o la SER… a la vegada que han canviat el sentit musical de l’emissora i han passat de la programació de música en català a la de música feta a Catalunya, és a dir que la nova direcció considera que els artistes catalans d’expressió castellana o anglesa estaven marginats… com si no tinguessin múltiples canals públics i privats per poder donar a conèixer la seva música. Nova programació que començarà el 5 de setembre.

I mentrestant, doncs el de sempre… que a cada bogada hi perdem un llençol….

Vull donar les gràcies a la Montse Melià, al Joan Bosch i al Joan Arenyes per aquests anys que ens han regalat plens de bona música en la nostre llengua, per les ones de quasi tot el país.

I naturalment hem de tornar a cridar l’atenció de l’Enric Marin i d’en Ramon Mateu perquè des de la CCMA i de Catalunya Ràdio prenguin una de les millors decisions que poden prendre, com seria construir un canal radiofònic de música en català d’abast nacional i programat amb coherència. Si els espanyols ho han fet des de la l’empresa privada amb emissores com Radio Olé i Cadena Dial, que només programen música en espanyol i tenen èxit, si ho fan els italians, els francesos i els portuguesos, perquè no Catalunya?, si no s’atreveixen les privades (que ja podrien) per això tenim les públiques, no?, o no volem ser un país normal? O preferim seguir sent el país més acomplexat d’Europa on un jugador de futbol que treu l’estelada a una final que ha guanyat, ha de demanar immediatament perdó pel twitter… perdó per voler ser el que soc! #perdonporsercatalan

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!