En Salvor Sostres diu al seu bloc “D’aquí a poques setmanes tots dos diaris es fusionaran i la criatura es dirà El Punt-Avui i serà la notícia més trista i humiliant que hagi conegut mai la premsa catalana” també l’ e-noticies publica “ Els diaris El Punt i l’Avui es fusionaran en un únic diari a partir del 31 de juliol”.
No sé si serà la noticia més humiliant de la premsa catalana com afirma en Sostres, però que és una mala noticia n’estic segur. Quan va néixer l’AVUI jo era jovenet i vaig invertir una part dels meus estalvis per comprar accions del que havia de ser el primer diari en català després de la dictadura, L’Avui havia estat més que un diari, era un sentiment i un orgull. Un diari que ha passat per diferents facetes, unes de més reeixides que d’altres, però crec que és una gran evidencia que des de que els senyors Lara i Godó varen decidir prescindir del serveis del seu director Vicent Sanchis per exprés desig del M.H.Montilla el diari va emprendre una davallada espectacular. És veritat que en Xavier Bosch va salvar la dignitat per poc temps i que el següent director en funcions va intentar salvar els mobles, però els interessos politics, intercanvis de cromos, etc. va portar al Govern -que a través de l’ICF tenia un 10%- a pactar amb Planeta i Godó i regalar-la al grup Hermes, editors de El Punt, i aquests, que mai han sabut fer un diari d’interès nacional, els hi ha faltat temps per carregar-s’ho. Enhorabona i felicitats! Sr. Montilla, senyors d’ERC i altres fantàstics col·laboradors en liquidar una capçalera històrica d’un diari que havia tingut prestigi.
Però a casa nostra les desgracies mai arriben soles i els temps no son els millors per a la cultura i si tenim problemes a la premsa, també els tenim a la ràdio, i no parlaré de l’emissora musical de la CCMA doncs musicalment parlant no te cap sentit ni fa cap mena de favor a la música catalana, però si que vull referir-me a Ràdio 4 que fa dos anys la seva direcció va decidir donar suport a la música catalana i expressada en català, el que tenia que haver fet la “corpo” feia 25 anys, ironies de la vida, ho feia RNE.
Les emissores amb personalitat musical, si estan ben fetes, amb coherència i programació de 24 hores i amb una mica de paciència, sempre acaben funcionant, tal com va passar amb Cadena Dial, un projecte que ja havia començat amb Radio Corazón… Radio Olé etc, però a Ràdio 4, també la primera que varem tenir en català després de la dictadura, sembla que des del naixement de la “corpo” no acaba de trobar el seu lloc… poc pressupost, la Generalitat més aviat en contra, masses interessos politics i crec que també un poder excessiu sindical fan que cap programació ni cap projecte aguanti quatre dies i els EGM els castiguen contínuament.
El cas és que la nova direcció de la casa ha decidit tornar a la programació de ràdio convencional i/o generalista, amb la qual cosa hauran de tornar a competir amb Catalunya Ràdio, la SER o RAC1, però a diferència d’aquestes, sense pressupost…. Amb la nova programació hi haurà una franja diària de 30 minuts, al migdia, de música en català i una de nocturna de dues hores de musica catalana amb qualsevol expressió lingüística, per tal de promocionar els pobres Estopa, Manolo Garcia, Sergio Dalma, Jarabe de Palo, etc. que no tenen prous canals per donar-se a conèixer.
Amb una recent reunió de la junta de l’Apecat amb la seva directora, ens va dir que ho reconsideraria i espero que sigui així, però tot i això s’ha perdut una altre gran oportunitat pel suport de la musica en català, i cal dir que el conductor d’aquesta programació, en Joan Arenyes ho feia prou bé, tot i que va començar millor que no pas acabat, el resultat de la seva feina és altament positiu.
Diuen que la riquesa genera riquesa i que la misèria genera misèria, doncs veient el govern que tenim, les lleis que aproven, els pressupostos, amb qui els pacten, només podem tenir misèria en una bona part dels mitjans de comunicació, però no tinc la impressió de que això li tregui gaire el son ni al Sr. Homs ni al Molt Honorable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!